11a edició de Konvent a l’Antic, l’oportunitat anual per conèixer a Barcelona creacions d’artistes residents a Konvent de Cal Rosal, un antic convent de finals del XIX reconvertit en un centre artístic pluridisciplinari, autogestionat. Com l’Antic Teatre,  Konvent és un revulsiu cultural: un espai per a l’art i, alhora, una manera de fer i entendre la cultura arrelada al territori.

Rastrejar i observar constantment l’entorn artístic, potenciar i donar visibilitat, són algunes de les tasques obligades d’un i altre espais. Del binomi Antic Teatre-Konvent han sortit molts projectes amb ampli recorregut, com Rebota rebota y en tu cara explota, d’Agnés Mateus i Quim Tarrida, Premi de la Crítica Noves Tendències 2017, Premi FAD Sebastià Gasch Aplaudiment 2018 i Premi Butaca 2018 Noves Aportacions Escèniques

Aquest any arribem amb dos espectacles: Subterrània (live set) d’Erik Forsberg i Mestrança de la Cia. Clau de lloro. Aquesta vegada la primera sessió –la de l’1 d’octubre a les 20:00 h.– constarà, només, de l’espectacle Subterrània (live set) d’Erik Forsberg.

En les tres sessions següents –2, 3 i 4 d’octubre– les dues companyies presentaran els seus espectacles de manera consecutiva i per això les tres sessions començaran a les 19:00 h.

ENTRADES AQUÍ         //   Antic Teatre

Erik Forsberg – Subterrània (live set)

–Noves dramatúrgies–

Contra tot pronòstic, l’escena underground més dissident va viure a Barcelona tota una revitalització durant la pandèmia per coronavirus, quan els contagis i les restriccions sanitàries feien més difícil que mai reunir-se per ballar música electrònica. ¿Pot ser el fenomen de les festes clandestines durant la pandèmia un punt de fuga des d’on repensar què vol dir la salut per a nosaltres?

Subterrània és la interpretació en directe d’una simfonia testimonial que mescla desenes de veus de la cultura de la nit i de personal sanitari, tot embolcallant-les amb sonoritats i llums inspirades en entorns hospitalaris i de la festa, per qüestionar els imaginaris sobre la salut que imperen en la nostra societat.

L’Erik Forsberg és un creador escènic interessat en l’exploració de l’underground a partir de les poètiques del real. Entre el 2021 i el 2023 va codirigir el projecte Pupilas pintaban mis sábanas, sobre el consum de drogues, la medicina i la contracultura a Barcelona entre els anys 70-90 i l’actualitat, a partir de testimonis reals de l’època. El projecte va donar lloc a dues peces escèniques: Cheli (Antic Teatre, CorralitoxTNT) i Teresa (Fundació Joan Brossa, Grec). Actualment treballa en una adaptació escènica de la novel·la Cavalls salvatges. Ha treballat com a metge en l’atenció a persones consumidores de drogues que conviuen amb el VIH.

Cia. Clau de lloro – Mestrança

–Nous llenguatges del cos–

Ritualitzant la pèrdua d’identitat, el sacrifici i el trànsit entre vida i mort, MESTRANÇA explora el viatge que realitza un cos arrossegat per la incertesa. Un cos qualsevol que travessa estats diversos, empès per l’acció d’habitar un espai, manipulant i alterant-ne els objectes que el conformen. L’escena el situa en un territori liminar que configura la dualitat de l’individu. Un llindar. Entre home i bèstia. Entre víctima i botxí. Qui dona, qui rep. Qui nodreix, qui cau. L’acció obre el camí i en marca el ritme.

Amb MESTRANÇA proposem un viatge visual i sonor com a resultat del diàleg entre un cos, una taula i el destí que els manté units. Ferms. Inseparables.

Llorenç Balaguer i Quim Gayà conformen la companyia Clau de Lloro. Els dos es troben units per un conjunt d’interessos artístics compartits i per una recerca constant d’un llenguatge propi i un imaginari genuí mitjançant les eines i coneixements que cadascú posseeix i domina. MESTRANÇA, el seu primer espectacle, és la construcció d’un ritual portat a l’escena. Un procés d’investigació escènic i material que estudia com l’acció del cos pot transformar la matèria i generar imatge, espai i memòria. És una peça híbrida de teatre físic sense text que dialoga amb la performativitat del cos, amb la plasticitat, la configuració visual dels objectes, l’escultura i el so.

Creació i interpretació: Quim Gayà
Creació, disseny llumínic i sonor: Llorenç Balaguer

Residències:
Konvent.zero – Cal Rosal (Berga), Sala Melmac – Barcelona, El Corralito – Terrassa

@claudelloro.cia @quimgayasanso @llo333@konventzero
@konvent_residencia