Los Búhos no son lo que parecen + Hidden Places
Hi ha coses que només es revelen quan ens aturem a mirar. D’altres apareixen als marges, entre allò visible i allò invisible, o quan travessem el llindar. The Red Room és una residència artística per a artistes que treballen des de l’ocultisme, l’esoterisme, el misticisme i altres formes d’exploració simbòlica.
La seva primera edició, Los Búhos no son lo que parecen, parteix d’un univers on allò quotidià i allò estrany poden coexistir, on la realitat pot amagar altres realitats i on l’art pot convertir-se en una forma d’exploració d’allò que roman ocult.
Vuit projectes de disciplines diverses compartiran els seus processos creatius en una jornada de presentacions, exposicions, performances i música, en diàleg amb Hidden Places a Konvent.
Ens trobarem al migdia i, a primera hora de la tarda, les propostes artístiques donaran pas a una sèrie de concerts fins a la mitjanit.
Per a qui vulgui anar més enllà, la nit continuarà en un niu d’escolta, amb visuals i un concert ambiental de nou hores que ens acompanyarà fins a l’alba. Una experiència íntima, limitada a 25 persones.
Una jornada per explorar. Una nit per deixar-nos portar i descobrir què passa quan l’art ens acompanya fins i tot mentre somiem.
Instagram THE RED ROOM
Geraldine Rivera i Luisa Tovar treballen en la intersecció entre sistemes biològics, mitjans digitals i narrativa especulativa. Des d’allò material i orgànic en Luisa, i des de l’audiovisual i l’íntim en Geraldine, construeixen un territori on la tecnologia escolta en lloc de dominar.
Juntes creen mons on allò maquínic i allò viu conviuen des de la col·laboració, la imaginació i l’alquímia dels materials.
Alexandre Folgoso és fotògraf, filòleg i docent. Graduat en Llengües Estrangeres per la Universitat de Vigo, es va especialitzar en estudis literaris des de perspectives decolonials i de gènere després del seu pas per la University of Manchester (Anglaterra). Com a fotògraf, s’ha format de manera autodidacta a través de tallers, formacions i residències artístiques alternatives.
La seva pràctica artística se situa en la intersecció entre fotografia i literatura, explorant la relació entre la imatge fotogràfica i el motiu poètic a partir del simbolisme del substrat cultural gallec. Des d’aquí, procura construir un univers propi amb el qual abordar qüestions vinculades a la identitat de gènere i a la condició humana.
Amb un profund interès per la fotoquímica i els processos analògics, investiga actualment les possibilitats de les tècniques històriques —com el col·lodió— i dels processos mixtos com a forma d’ampliar les maneres d’aproximació i diàleg amb el mitjà fotogràfic.
The Bloody Poets és un col·lectiu multidisciplinari fundat a Londres el 2017 per Mad Pirvani i Belén Berlin. El seu treball se centra en la creació d’espectacles immersius i específics per a cada espai, que transformen cada lloc en una experiència única, fusionant teatre, poesia, música, dansa, performance i arts visuals.
Des d’esglésies històriques i túnels fins a galeries, naus industrials i cases, les seves produccions han recorregut ciutats com Londres, Berlín, Barcelona, Windsor i Troina (Sicília), explorant la memòria dels llocs i les històries que hi habiten.
Cada projecte neix del diàleg entre l’espai, els seus mites i les persones que el recorren, convidant el públic a viure el teatre des de dins.
Frederica Silva és flautista, cantant i compositora de Lisboa. Després d’estudiar flauta clàssica al Conservatori Reial de la Haia, es va traslladar a Barcelona, on es va graduar en Cant Jazz al Conservatori del Liceu el 2025. El seu treball combina influències tant de la música clàssica com del jazz, les pràctiques experimentals i la performance.
En aquesta ocasió, presenta un projecte musical en solitari inspirat en l’univers de Twin Peaks, per a flauta, veu i electrònica. Un joc entre percepció i realitat, on allò quotidià i allò estrany conviuen i transformen la matèria.
Maria Caixés és una artista visual catalana que configura la seva pràctica entorn de les tècniques antigues de pintura i la seva relació amb l’alquímia.
La seva obra reflecteix una cerca d’allò sagrat, que l’ha portat a viure en contextos on encara es preserven tradicions ancestrals arrelades al ritu i al símbol. L’exploració de transformar la seva mirada i viure les coses des de dins la porta a investigar les interseccions entre performance, música i imatge, conformant un llenguatge interdisciplinari.
Pilar Solivares de petita, somiava ser gimnasta olímpica. A l’adolescència, es va endinsar en la música i la dansa de manera autodidacta. Més endavant, va estudiar Psicologia i Teatre, i es va diplomar en Arts Escèniques, amb especialització en Arts Circenses, a la UNSAM (Argentina).
Després es va traslladar a aquesta banda del món per continuar explorant l’escena a través de l’acrobàcia de terra, la dansa i el teatre.
Actualment, investiga el moviment deformat, l’animació del cos i la improvisació escènica, mentre desenvolupa KASHIKURA, la seva primera creació.
KASHIKURA és una metamorfosi física, insòlita i extravagant que, a través de micromoviments i contorsions, proposa un univers lúdic i íntim.
Deformant el cos i la percepció que en tenim, obre un univers d’il·lusions, imatges i sensacions, i convida el públic a anar més enllà del que veu i a deixar-se portar per la imaginació.
Chia-Chu Xu
Karen Dee Carpenter