{"id":35881,"date":"2026-08-25T21:04:54","date_gmt":"2026-08-25T19:04:54","guid":{"rendered":"https:\/\/konvent.cat\/?post_type=tribe_events&p=35881"},"modified":"2026-08-25T23:11:27","modified_gmt":"2026-08-25T21:11:27","slug":"pintura-en-el-camp-expandit-dissabte-22-agost","status":"publish","type":"tribe_events","link":"https:\/\/konvent.cat\/en\/event\/pintura-en-el-camp-expandit-dissabte-22-agost\/","title":{"rendered":"Pintura en el camp expandit"},"content":{"rendered":"

Corria la d\u00e8cada de 1840 quan, en veure per primera vegada un daguerreotip, el pintor franc\u00e8s Paul Delaroche va proclamar: <\/span>\u00abDes d\u2019avui, la pintura ha mort!\u00bb <\/span><\/i>Per\u00f2 aquell dia la pintura no va morir. En tot cas, va comen\u00e7ar a convertir-se en altres coses, a compartir-se amb altres mitjans, materials i formes de fer. Curiosament, quan va arribar el moment de donar un marc te\u00f2ric a alguns d\u2019aquests despla\u00e7aments, no va ser la pintura sin\u00f3 l\u2019escultura la que va ocupar el centre. <\/span><\/p>\n

El 1979, Rosalind Krauss publicava <\/span>Sculpture in the Expanded Field<\/span><\/i>, un text al qual encara tornem per pensar unes pr\u00e0ctiques que havien deixat de cabre c\u00f2modament dins les disciplines que les anomenaven. La seva proposta era radical: quan una categoria deixa de ser suficient, una pr\u00e0ctica ja no ha d\u2019entendre\u2019s necess\u00e0riament des de la identitat d\u2019un mitj\u00e0, sin\u00f3 des de les relacions que estableix amb altres categories. El camp expandit de Krauss naixia, per\u00f2, d\u2019una crisi concreta: la de l\u2019escultura i la seva relaci\u00f3 amb l\u2019arquitectura i el paisatge.<\/span><\/p>\n

Qu\u00e8 passa, doncs, si desplacem la pregunta cap a la pintura? Qu\u00e8 hauria passat si Krauss hagu\u00e9s partit d\u2019una <\/span>pintura en el camp expandit<\/span><\/i>? Qu\u00e8 en queda quan retirem, o posem en dubte, una rere l\u2019altra, les condicions que ens permeten recon\u00e8ixer-la? Expandir la pintura no significa fer-la m\u00e9s gran, ni simplement treure-la del quadre per ocupar l\u2019espai. Significa, potser, consentir que perdi la forma. Quedar-se una estona all\u00e0 on una cosa encara podria ser pintura, per\u00f2 tamb\u00e9 escultura, arquitectura, instal\u00b7laci\u00f3 o runa; on les categories deixen de sostenir l\u2019obra i l\u2019obra, prec\u00e0riament, ha d\u2019aprendre a sostenir-se sola.<\/span><\/p>\n

Durant la resid\u00e8ncia <\/span>Pintura en el camp expandit<\/span><\/i>, hem intentat pensar la pintura menys com una disciplina que com una relaci\u00f3. Pintar pot ser cobrir, cremar, fondre, impregnar, sedimentar, pressionar, erosionar. Pot ser esperar. Callar. Tensionar. Estirar. Permetre que alguna cosa desaparegui. <\/span>Perdre la forma<\/span><\/i>, aleshores, no implica trobar-ne immediatament una altra. Cera, foc, ciment, pol\u00b7len, ferro, cinta adhesiva, restes, superf\u00edcies trobades, mapping o eines tecnol\u00f2giques introdueixen cadascun les seves pr\u00f2pies condicions, resist\u00e8ncies i maneres de fer.<\/span>
\n<\/span>Gaireb\u00e9 dos segles despr\u00e9s de Delaroche, no sembla que la pintura hagi mort. Potser perqu\u00e8 ha apr\u00e8s a sobreviure precisament aix\u00ed: deixant de semblar-se, una vegada i una altra, a ella mateixa, Potser perqu\u00e8 morir no era el contrari de continuar, sin\u00f3 una altra transformaci\u00f3 possible. Aquesta residencia parteix de la pregunta sobre aquesta inestabilitat. No pregunta tant qu\u00e8 pot arribar a ser la pintura, sin\u00f3 fins on pot perdre\u2019s sense desapar\u00e8ixer, i qu\u00e8 es fa possible, precisament, en aquesta p\u00e8rdua.<\/span><\/p>\n

Text: Laia M. Llobera<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n


\n<\/b>\"\"<\/b><\/p>\n

ISAAC SENCHERMES<\/b><\/h2>\n

Artista visual i apicultor. El seu treball emergeix de la intersecci\u00f3 entre art, apicultura i territori, entenent l\u2019apicultura com una pr\u00e0ctica situada d\u2019atenci\u00f3 i correspond\u00e8ncia amb all\u00f2 m\u00e9s-que-hum\u00e0. A trav\u00e9s de l\u2019observaci\u00f3, la recol\u00b7lecci\u00f3 i l\u2019arxiu, explora formes d\u2019interdepend\u00e8ncia interespec\u00edfica i assaja altres ontologies relacionals des d\u2019on pensar el paisatge i les maneres d\u2019habitar-lo.<\/span><\/p>\n

Durant la resid\u00e8ncia a Konvent desenvolupar\u00e0 una investigaci\u00f3 art\u00edstica situada al Bergued\u00e0 a partir del pol\u00b7len recollit per les abelles. Les arnes funcionen com a dispositius vius de mostreig del territori i el pol\u00b7len com a mat\u00e8ria pict\u00f2rica, arxiu crom\u00e0tic i registre del paisatge.<\/span><\/p>\n

A trav\u00e9s de la recol\u00b7lecci\u00f3, el dip\u00f2sit i la sedimentaci\u00f3, el projecte despla\u00e7a la pintura cap a un camp expandit on mat\u00e8ria, ecologia i territori es troben, i on el gest pict\u00f2ric deixa de ser exclusivament hum\u00e0.<\/span><\/p>\n

Isaacsenchermes.com\u00a0<\/a> \u00a0\/ <\/span>@isaacsenchermes<\/span><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n


\n<\/b>\"\"<\/b><\/h2>\n

JOAN PANELL FERN\u00c1NDEZ DE LIENCRES<\/b><\/h2>\n

Artista establert a Barcelona. La seva pr\u00e0ctica parteix de l\u2019abstracci\u00f3 i d\u2019una pintura marcadament gestual, constru\u00efda a trav\u00e9s de capes, superposicions i ritmes. D\u2019un cromatisme intens i vital, les seves composicions entenen la superf\u00edcie pict\u00f2rica com un camp d\u2019acci\u00f3, on el gest, la mat\u00e8ria i el color s\u2019acumulen, es creuen i entren en tensi\u00f3.<\/span><\/p>\n

Durant la resid\u00e8ncia aprofundir\u00e0 en aquesta investigaci\u00f3 pict\u00f2rica, experimentant amb nous materials, processos i escales per despla\u00e7ar el seu llenguatge gestual i explorar altres formes d\u2019ocupar la superf\u00edcie i l\u2019espai.<\/span><\/p>\n

Joanpf.art\u00a0 <\/a>\u00a0\/ @joanpanell_art<\/a><\/span>
\n<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/b><\/p>\n

LAURA PUNT<\/b><\/h2>\n

Laura Punt treballa entre la pintura i l\u2019escultura des d\u2019una pr\u00e0ctica de decreaci\u00f3: m\u00e9s que afegir formes, desgasta, pressiona, rasca, repeteix i esgota les possibilitats del que ja existeix. En un joc on l\u2019exercici consisteix en sostreure\u2019s prou per deixar apar\u00e8ixer la mat\u00e8ria; la pedra o el metall no s\u00f3n suports muts a l\u2019espera d\u2019una forma preconcebuda, sin\u00f3 mat\u00e8ries que ja contenen una certa potencialitat. Com un skater davant la ciutat, s\u2019apropa als materials des de l\u2019\u00fas, la fricci\u00f3 i el despla\u00e7ament, fent vacil\u00b7lar les categories que els ordenen.<\/span><\/p>\n

A Konvent trasllada a la pintura una manera de relacionar-se amb les coses que prov\u00e9 tamb\u00e9 de l\u2019skate: la possibilitat de llegir un material contra les instruccions que semblen inscrites en ell. Ciment, ferro, pigments i cera s\u00f3n despla\u00e7ats dels seus usos habituals com qui troba en una barana o unes escales un recorregut que la seva arquitectura no havia previst. Punt treballa des d\u2019aquesta indisciplina de l\u2019\u00fas, on assaja una retirada: el seu gest s\u2019atura abans de proposar una alternativa: susp\u00e8n formes i funcions sense reempla\u00e7ar-les, retirant-se just all\u00e0 on podria tornar a decidir.<\/span><\/p>\n

@laurapunt<\/span><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/b><\/h2>\n

J\u00daLIA PORTA<\/b><\/h2>\n

En l\u2019obra de J\u00falia Porta, la mem\u00f2ria es manifesta com una experi\u00e8ncia sensual: neix del desig de preservar una imatge i, alhora, de la impossibilitat de retenir-la del tot. Entre flu\u00efdesa i detall, llum, color i textura, treballa amb materials crus que travessen les imatges, les dissolen i les fan reapar\u00e8ixer, suspeses entre la nitidesa d\u2019un fragment i la indefinici\u00f3 que l\u2019envolta. D\u2019aquesta tensi\u00f3 neixen la cura i la delicadesa de les seves pintures: entre l\u2019experi\u00e8ncia i el record, la nost\u00e0lgia va abstraient, a poc a poc, la imatge.<\/span><\/p>\n

Durant la resid\u00e8ncia de <\/span>Pintura en el camp expandit<\/span><\/i>, J\u00falia parteix de les basses de marea, l\u2019aigua que queda entre les roques despr\u00e9s de la retirada del mar, com una estructura possible del record: una retenci\u00f3 parcial, temporal i sotmesa a transformaci\u00f3. Incorporant mat\u00e8ries de l\u2019entorn de Konvent, porta la seva pintura de la figuraci\u00f3 cap a l\u2019abstracci\u00f3, assajant en aquesta p\u00e8rdua de nitidesa una manera de preservar la intimitat sense delinear-la. Cos, paisatge i mem\u00f2ria perden nitidesa, no per desapar\u00e8ixer, sin\u00f3 per trobar una altra manera de fer-se presents.<\/span><\/b><\/p>\n

 <\/p>\n

@juliaportastudio<\/span><\/a><\/p>\n

<\/h2>\n


\n<\/b>\"\"<\/b><\/h2>\n

JOAR REMOLAR<\/b><\/h2>\n

Una narraci\u00f3, una escena, una experi\u00e8ncia o un conflicte s\u00f3n habitualment el punt de partida del treball de Joar. La hist\u00f2ria s\u2019abstrau, es fragmenta, fins a deixar-ne nom\u00e9s indicis: formes, objectes, tensions i gestos que no acaben de resoldre all\u00f2 que els va originar. En un cos a cos amb la imatge i la mat\u00e8ria, Joar redueix la paleta, delimita el camp d\u2019acci\u00f3 i despla\u00e7a all\u00f2 viscut cap a un territori simb\u00f2lic. Tensa els materials fins a convertir-los en extensions d\u2019un gest: els for\u00e7a, els plega i at\u00e9n tamb\u00e9 all\u00f2 que s\u2019hi resisteix. L\u2019obra emergeix d\u2019aquest doble forcejament, entre all\u00f2 que l\u2019artista imposa i el material refusa, entre all\u00f2 que la imatge retira i qui la mira retorna. Aix\u00ed, el que arriba a l\u2019espectador s\u00f3n restes acuradament compostes, d\u2019una bellesa gaireb\u00e9 mineral; obres que construeixen les condicions perqu\u00e8 pugui comen\u00e7ar una altra narraci\u00f3.<\/p>\n

@joar._<\/a><\/p>\n


\n<\/b>\"\"<\/b><\/h2>\n

HUGO SALIENTE<\/b><\/h2>\n

Treballa des d\u2019una impossibilitat: la de situar-se fora dels sistemes que habita. Ent\u00e9n la pintura com un ecosistema en qu\u00e8 capes, materials, accidents i gestos s\u2019afecten m\u00fatuament i on, entre el control i la deriva, la construcci\u00f3 i la destrucci\u00f3, la imatge emergeix del proc\u00e9s. Hugo treballa al costat de l\u2019error i de l\u2019ag\u00e8ncia de la mat\u00e8ria, acceptant el moment en qu\u00e8 l\u2019obra comen\u00e7a a prendre decisions que ja no li pertanyen del tot. Pintar implica, aleshores, perdre la forma, deixar que una imatge es desfaci, portar-la fins al l\u00edmit de la seva desaparici\u00f3 i rescatar-la, en l\u2019\u00faltim moment, quan ja s\u2019ha convertit en una altra cosa. D\u2019aqu\u00ed ve tamb\u00e9 el seu inter\u00e8s per l\u2019opacitat: davant l\u2019exig\u00e8ncia de transpar\u00e8ncia, Hugo preserva nom\u00e9s all\u00f2 que una imatge no revela.<\/p>\n

Aquesta mateixa l\u00f2gica porta la seva pr\u00e0ctica a desterritorialitzar-se. Sense abandonar la pintura, aquesta es prolonga cap a la instal\u00b7laci\u00f3, el so i els llenguatges interactius, seguint un moviment rizom\u00e0tic en qu\u00e8 una obra condueix a una altra i cada pe\u00e7a funciona com a part d\u2019un ecosistema m\u00e9s ampli, travessat tamb\u00e9 per l\u2019espai, l\u2019espectador i el mateix artista.<\/p>\n

En aquesta obertura, en aquest desig fragmentat de completesa, Una habitaci\u00f3 sense cantonades<\/em> es planteja com un proc\u00e9s obert, basat en el di\u00e0leg entre el registre digital, sonor i material de l\u2019entorn i la seva transformaci\u00f3 en pintura. Un sistema en qu\u00e8 l\u2019observador i all\u00f2 observat s\u2019alteren m\u00fatuament, i on l\u2019interior i l\u2019exterior es pleguen l\u2019un sobre l\u2019altre sense arribar a resoldre\u2019s. All\u00f2 informe no designa el que manca de forma, sin\u00f3 el que encara pot esdevenir una altra cosa. \u00c9s potser aqu\u00ed on emergeix la possibilitat d\u2019un nou sublim: no davant d\u2019all\u00f2 immens que contemplem des de la dist\u00e0ncia, sin\u00f3 davant la impossibilitat d\u2019abastar els sistemes dels quals nosaltres mateixos formem part.<\/p>\n

@hugosalientegil<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/b><\/p>\n

N\u00daRIA VALSELLS<\/b><\/h2>\n


\n<\/span>El treball de N\u00faria Valsells q\u00fcestiona la possibilitat de separar el subjecte de l\u2019espai que ocupa. El territori, natural o constru\u00eft, no \u00e9s un escenari on l\u2019experi\u00e8ncia t\u00e9 lloc, sin\u00f3 una part constitutiva d\u2019aquesta en un joc de correspondencies intimes on el cos comparteix superficie amb el territori. La mat\u00e8ria i el treball de camp esdevenen aix\u00ed formes d\u2019orientaci\u00f3 en una mena de geografia d\u2019all\u00f2 viscut, on experi\u00e8ncia personal, mem\u00f2ria col\u00b7lectiva i hist\u00f2ria del territori se superposen. Les seves obres podrien llegir-se aix\u00ed com topografies subjectives: intents de situar un cos no nom\u00e9s en un lloc, sin\u00f3 entre els estrats d\u2019all\u00f2 que s\u2019hi acumula, persisteix i el travessa.<\/span>
\n<\/span>
\n<\/span>A Konvent desenvolupa el projecte <\/span>site-specific<\/span><\/i> Biax, Rosal i Cortina<\/em>, intervenint sobre els vestigis fabrils del paisatge postindustrial i fent-ne el mateix pla de la pintura. Cinta adhesiva o paper d\u2019alumini operen com a mat\u00e8ria pict\u00f2rica per dibuixar l\u00ednies, punts i franges de pigment artifical, conservant alhora la mem\u00f2ria dels seus usos: cobrir, fixar, protegir, a\u00efllar. Des d\u2019aquesta fricci\u00f3, N\u00faria treballa el residu industrial com una mat\u00e8ria encara activa, resseguint i contradient l\u2019arquitectura, en el gest simultani d\u2019encobrir i de ressaltar.\u00a0<\/span><\/p>\n

Nuriavalsells.com\u00a0<\/a> \/\u00a0 @valsellsniubo\u00a0<\/a><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"CRISTINA CEBRECOS<\/b><\/b><\/h2>\n

Cristina Cebrecos (Lima, Per\u00fa, 2001) viu i treballa a Barcelona. La seva pr\u00e0ctica se situa entre la pintura i el dibuix i aborda la imatge com un espai de pensament i producci\u00f3 de coneixement. El seu treball explora formes de percepci\u00f3 i construcci\u00f3 de sentit a trav\u00e9s de processos intu\u00eftius, materials i oberts, en qu\u00e8 la imatge es mant\u00e9 en continu esdevenir.<\/p>\n

A Konvent continua el desenvolupament del projecte \u2018Sistema de Tuber\u00edas\u2019, que parteix de l\u2019arxiu com a eina per generar pintura a partir de l\u2019experi\u00e8ncia situada en un espai concret, combinant anotacions, dibuixos, fotografies, \u00e0udios i recerca. La pintura es construeix com un camp d\u2019inscripci\u00f3 fragmentari i intu\u00eftiu, on conviuen materials, temporalitats i nivells d\u2019experi\u00e8ncia diferents.<\/p>\n

@cristina_cebrecos<\/span><\/a><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Corria la d\u00e8cada de 1840 quan, en veure per primera vegada un daguerreotip, el pintor franc\u00e8s Paul Delaroche va proclamar: \u00abDes d\u2019avui, la pintura ha mort!\u00bb Per\u00f2 aquell dia la […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":38983,"template":"","meta":{"_EventAllDay":false,"_EventTimezone":"Europe\/Madrid","_EventStartDate":"2026-08-29 18:00:00","_EventEndDate":"2026-08-29 18:00:00","_EventStartDateUTC":"2026-08-29 16:00:00","_EventEndDateUTC":"2026-08-29 16:00:00","_EventShowMap":true,"_EventShowMapLink":true,"_EventURL":"","_EventCost":"","_EventCostDescription":"","_EventCurrencySymbol":"$","_EventCurrencyCode":"USD","_EventCurrencyPosition":"prefix","_EventDateTimeSeparator":"","_EventTimeRangeSeparator":"","_EventOrganizerID":[],"_EventVenueID":[],"_OrganizerEmail":"","_OrganizerPhone":"","_OrganizerWebsite":"","_VenueAddress":"","_VenueCity":"","_VenueCountry":"","_VenueProvince":"","_VenueState":"","_VenueZip":"","_VenuePhone":"","_VenueURL":"","_VenueStateProvince":"","_VenueLat":"","_VenueLng":"","_VenueShowMap":false,"_VenueShowMapLink":false,"_tribe_events_status":"","_tribe_events_status_reason":"","footnotes":""},"tags":[],"tribe_events_cat":[5],"class_list":["post-35881","tribe_events","type-tribe_events","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tribe_events_cat-exposicio","cat_exposicio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/konvent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tribe_events\/35881","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/konvent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tribe_events"}],"about":[{"href":"https:\/\/konvent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/tribe_events"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/konvent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/konvent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tribe_events\/35881\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":43431,"href":"https:\/\/konvent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tribe_events\/35881\/revisions\/43431"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/konvent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/38983"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/konvent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=35881"}],"wp:term":[{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/konvent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=35881"},{"taxonomy":"tribe_events_cat","embeddable":true,"href":"https:\/\/konvent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tribe_events_cat?post=35881"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}