LOS BÚHOS NO SON LO QUE PARECEN
Hi ha coses que només es revelen quan ens aturem a mirar. D’altres apareixen als marges, entre allò visible i allò invisible, o quan travessem el llindar. El pròxim 14 de novembre, vuit projectes de disciplines diverses compartiran els processos creatius en una jornada de presentacions, exposicions, performances i música, en diàleg amb Hidden Places a Konvent.
Ens trobarem al migdia i a primera hora de la tarda, les propostes artístiques donaran pas a una sèrie de concerts fins a la mitjanit. Per a qui vulgui anar més enllà, la nit continuarà en un niu d’escolta, amb visuals i un concert ambiental de nou hores que ens acompanyarà fins a l’alba. Una experiència íntima, limitada. En despertar, compartirem un chai i fruita per tancar el cercle.
Una jornada per explorar. Una nit per deixar-nos portar i descobrir què passa quan l’art ens acompanya fins i tot mentre somiem.
ENTRADES AQUÍ The Reed Room.Residency Instagram
12 h MIGDIA OBERTURA
13:30 h. Dinar popular
15:00 h. Hidden Pleaces + Open Studio Residència
LETS NOISE – Tp_vir / Xu_jared
20:00 h. Sopar
21:00 h. TERPER (concert)
22:22 h. INTENSIDADES ORTEGA (concert)
00:00 h. ECHOCOON (concert ambient de 9h)
TERPER
Duet format per Paola Idrontino i RDMT que combina música electrònica experimental, veu i poesia amb elements de performance i arts visuals.
La seva proposta integra ritmes electrònics, síntesi sonora i veu parlada amb projeccions de vídeo i sistemes d’il·luminació LED reactius al so.
INTENSIDADES ORTEGA
Duet musical establert a Bilbao i format el 2023 per Savina Lafita Solé (Barcelona, 1985; veus i sintetitzadors) i Ander Cisneros (Gernika, 1980; sintetitzadors, santoor, percussions i veu).
La seva proposta se situa en una cruïlla fascinant on tradició i modernitat avancen plegades: un univers de folklore futurista on conviuen la boira del trip-hop, els sintetitzadors de pulsació orgànica i els ritmes arcaics.
Les seves composicions exploren conceptes universals com el desig, la repressió, la solitud i l’enyorança, idees que han ressonat al llarg de la història de la música, des dels laments antics fins a les balades sentimentals contemporànies (torch songs). Això converteix les seves peces en autèntics exercicis de seducció pop dins d’un marc eclèctic i hipnòtic.
En directe, el duet transcendeix el format d’estudi per endinsar-se en la improvisació i l’experimentació amb el soroll, oferint una experiència escènica immersiva, àcida i suspesa fora del temps.
ECHOCOON
Una nit d’ambient als confins boirosos de la consciència.
Una invitació a deixar-se portar fins a l’alba. Vine a esvair-te, flotar, despertar, connectar…
Comparteix espai i so mentre el temps es dilata i les freqüències llisquen cap als somnis.
Un viatge col·lectiu i íntim, en algun lloc entre la presència, la contemplació i el son.
Un ritual sonor en aquell llindar estrany i suau on el so es transforma en visions.
COM ENTRAR-HI
Vine amb roba còmoda i amb temps.
Porta tot allò que necessitis per crear el teu petit capoll: una manta, un coixí, roba suau, alguna cosa sobre la qual estirar-te.
No hi ha una manera correcta de viure aquest espai. Pots estirar-te, seure, escoltar, dormir, somiar, xiuxiuejar, connectar amb els altres o romandre completament dins del teu món interior…
Mou-te amb delicadesa entre les persones que comparteixen l’espai amb tu. Respecta’n la intimitat, el silenci i la vulnerabilitat.
Pots quedar-t’hi una hora o fins a l’alba.
L’única invitació és a abaixar el ritme, deixar alguns hàbits fora i endinsar-te en les freqüències.
OPEN STUDIO – LOS BÚHOS NO SON LO QUE PARECEN
Geraldine Rivera i Luisa Tovar treballen en la intersecció entre sistemes biològics, mitjans digitals i narrativa especulativa. Des d’allò material i orgànic en Luisa, i des de l’audiovisual i l’íntim en Geraldine, construeixen un territori on la tecnologia escolta en lloc de dominar.
Juntes creen mons on allò maquínic i allò viu conviuen des de la col·laboració, la imaginació i l’alquímia dels materials.
Alexandre Folgoso és fotògraf, filòleg i docent. Graduat en Llengües Estrangeres per la Universitat de Vigo, es va especialitzar en estudis literaris des de perspectives decolonials i de gènere després del seu pas per la University of Manchester (Anglaterra). Com a fotògraf, s’ha format de manera autodidacta a través de tallers, formacions i residències artístiques alternatives.
La seva pràctica artística se situa en la intersecció entre fotografia i literatura, explorant la relació entre la imatge fotogràfica i el motiu poètic a partir del simbolisme del substrat cultural gallec. Des d’aquí, procura construir un univers propi amb el qual abordar qüestions vinculades a la identitat de gènere i a la condició humana.
Amb un profund interès per la fotoquímica i els processos analògics, investiga actualment les possibilitats de les tècniques històriques —com el col·lodió— i dels processos mixtos com a forma d’ampliar les maneres d’aproximació i diàleg amb el mitjà fotogràfic.
The Bloody Poets és un col·lectiu multidisciplinari fundat a Londres el 2017 per Mad Pirvani i Belén Berlin. El seu treball se centra en la creació d’espectacles immersius i específics per a cada espai, que transformen cada lloc en una experiència única, fusionant teatre, poesia, música, dansa, performance i arts visuals.
Des d’esglésies històriques i túnels fins a galeries, naus industrials i cases, les seves produccions han recorregut ciutats com Londres, Berlín, Barcelona, Windsor i Troina (Sicília), explorant la memòria dels llocs i les històries que hi habiten.
Cada projecte neix del diàleg entre l’espai, els seus mites i les persones que el recorren, convidant el públic a viure el teatre des de dins.
Frederica Silva és flautista, cantant i compositora de Lisboa. Després d’estudiar flauta clàssica al Conservatori Reial de la Haia, es va traslladar a Barcelona, on es va graduar en Cant Jazz al Conservatori del Liceu el 2025. El seu treball combina influències tant de la música clàssica com del jazz, les pràctiques experimentals i la performance.
En aquesta ocasió, presenta un projecte musical en solitari inspirat en l’univers de Twin Peaks, per a flauta, veu i electrònica. Un joc entre percepció i realitat, on allò quotidià i allò estrany conviuen i transformen la matèria.
Maria Caixés és una artista visual catalana que configura la seva pràctica entorn de les tècniques antigues de pintura i la seva relació amb l’alquímia.
La seva obra reflecteix una cerca d’allò sagrat, que l’ha portat a viure en contextos on encara es preserven tradicions ancestrals arrelades al ritu i al símbol. L’exploració de transformar la seva mirada i viure les coses des de dins la porta a investigar les interseccions entre performance, música i imatge, conformant un llenguatge interdisciplinari.
Pilar Solivares de petita, somiava ser gimnasta olímpica. A l’adolescència, es va endinsar en la música i la dansa de manera autodidacta. Més endavant, va estudiar Psicologia i Teatre, i es va diplomar en Arts Escèniques, amb especialització en Arts Circenses, a la UNSAM (Argentina).
Després es va traslladar a aquesta banda del món per continuar explorant l’escena a través de l’acrobàcia de terra, la dansa i el teatre.
Actualment, investiga el moviment deformat, l’animació del cos i la improvisació escènica, mentre desenvolupa KASHIKURA, la seva primera creació.
KASHIKURA és una metamorfosi física, insòlita i extravagant que, a través de micromoviments i contorsions, proposa un univers lúdic i íntim.
Deformant el cos i la percepció que en tenim, obre un univers d’il·lusions, imatges i sensacions, i convida el públic a anar més enllà del que veu i a deixar-se portar per la imaginació.
Karen Dee Carpenter
Cineasta, escriptora i pintora establerta a Los Angeles, la pràctica artística de la qual transita entre el cinema, les arts visuals i la performance.
Es va llicenciar en Pintura a la Tyler School of Art i va obtenir un màster en Cinema i Arts dels Mitjans a la Temple University.
Les seves pel·lícules s’han projectat en festivals internacionals com l’Aspen Shortsfest, Mill Valley, Torí, Tampere, Hamptons International i HollyShorts.
El 2022 va ser investigadora visitant sènior (Senior Visiting Fellow) a l’American University of Classical Studies d’Atenes, on va investigar Beautiful Monsters, un projecte interdisciplinari inspirat en l’Odissea d’Homer.
Entre els seus treballs cinematogràfics actuals hi ha el curtmetratge The Show i els projectes de llargmetratge The Measure of She i Ars Poetica.
Chia-Chun Xu i Vir Torres
Let’s noise…, de Chia-Chun Xu i Vir Torres, neix de la trobada entre el noise experimental, la dansa Butoh, l’amor per Twin Peaks i el desig de traslladar l’univers oníric de David Lynch al llenguatge de la performance.
Aquí, l’electricitat apareix com la font original, l’espurna que genera el desdoblament entre mons. El noise és aquesta espurna. El noise, per si mateix, obre un llindar cap a altres realitats.
I en la dansa Butoh, el cos és l’antena que rep i transmet, convidant els ulls que observen a explorar altres realitats, el somni i la dansa del subconscient.
Durant la residència artística a Konvent, ens agradaria crear prenent com a punt d’ancoratge l’imaginari de Twin Peaks.
Imaginem inicialment una performance o instal·lació, mantenint-nos obertes a la trobada amb altres artistes i a les possibles noves formes que puguin sorgir durant la residència.
Vir Torres (Espanya, 1994) és una artista independent, ballarina i investigadora de la somàtica establerta a Granada, la pràctica de la qual es desenvolupa entre Europa i Àsia.
Formada inicialment en flamenc i dansa espanyola, la seva trajectòria evoluciona posteriorment cap al Butoh, la improvisació i l’experimentació interdisciplinària.
Ha creat i presentat el seu treball en festivals i residències internacionals de Butoh i arts vives, especialment a Europa, Taiwan i Tailàndia.
Actualment, més que buscar la trobada entre el flamenc i el Butoh, la seva investigació parteix de totes dues disciplines per explorar la recerca constant d’un llenguatge propi, un llenguatge que inevitablement conserva les empremtes de l’origen.
Chia-Chun Xu (Taiwan, 1997), actualment establert a Granada, és músic experimental, organitzador i gestor del segell independent Karma Detonation Tapes.
La seva pràctica se centra en el No-input Mixing Board, explorant els límits entre el feedback, el soroll i la improvisació.
També és creador d’Outer Pulsation, una sèrie d’intervencions de noise a l’espai públic de Taipei.
En els darrers anys, el seu treball s’ha expandit cap a la instal·lació sonora i la col·laboració multidisciplinària, participant en projectes d’arts visuals, teatre, dansa i performance a Taiwan i en altres contextos internacionals.
