Dijous 15 de juny 2023 – 19:30h

CAL ROSAL

Cal Rosal, una pedania del Berguedà que forma part de Berga, Avià i Olvan, i antic nucli industrial i tèxtil, es planteja avui la recuperació de la seva memòria històrica. Amb la voluntat de transformar el poble en un espai que s’expliqui a si mateix, retrobant la seva identitat i tot fent un repàs als canvis i batzegades que ha patit en les últimes dècades, Konvent coopera amb les associacions de veïns i veïnes de la pedania per obrir i intervenir l’arxiu fotogràfic d’Albert Canal. A través d’imatges familiars i d’arxiu, aquesta col·laboració busca tornar a insuflar vida a un patrimoni històric que, després del tancament de les fàbriques tèxtils, va caure en l’oblit i que des de fa dècades Konvent ha recuperat, treballant a partir de la runa i el vestigi per tal de donar un nou significat a la tasca cultural arrelada al territori. Esdevenint emblema de la resiliència del món rural, Konvent ha treballat amb l’Associació de veins i veïnes de Cal Rosal, així com amb l’Agrupació Cultural i Esportiva del poble i l’ajuntament de Berga, Avià i Olvan, per tal de crear sinergies que dignifiquin l’entorn a partir de la cultura i l’art, mantenint sempre la voluntat d’enfocar els diferents processos des de la llibertat creativa.

Ara, i per continuar treballant la recuperació de la memòria històrica, es projecta la idea de convertir el poble, en un retrat d’allò que va ser i allò que és, de manera que, a través de nous formats pedagògics i acurats, que inclouran documentació visual i en línia, siguin els carrers i façanes que expliquin de manera única la vida del poble, de la comarca i de la societat. Les imatges, algunes de gran format, s’alçaran a les façanes i en punts estratègics, com serien els entorns de la fàbrica i d’altres punts emblemàtics.

FASE I: Documentació, recerca i intervenció d’arxiu i comissariat – (Inauguració 15/06/23)

Octubre del 2022 es van iniciar els processos de documentació i intervenció de l’arxiu, així com el comissariat de la mostra fotogràfica, que tindrà lloc a la façana principal de la fàbrica, que discorre paral·lela a l’antiga C-16.

A la façana, dins de la fase I, hi figuren fotografies de gran format que comparteixem l’argument de la “celebració comunitària”. La majoria d’imatges formen part de l’extens arxiu recollit per Albert Canal, veí actiu i participatiu en els saraus del poble durant tota la seva joventut.

La qüestió de la “celebració comunitària” busca reivindicar el paper que varen jugar les festes populars, l’associacionisme i els punts de trobada social en la comunitat com a motor per defugir del dia a dia de la fàbrica, esdevenint un punt d’esbarjo que va contribuir a teixir l’entramat social de la colònia. Teatre, caramelles o futbol, eren alguns dels eixos per generar converses, diversió i relat, però el tancament de la fàbrica i la pèrdua d’aquest punt de trobada i unió va significar la dispersió de molts vincles, cosa que va instaurar al poble un desànim col·lectiu que tot just ara, amb les sinergies creades per veïns i entitats, es torna a iniciar en un degoteig participatiu i humà.

FASE II: LES VEÏNES DE CAL ROSAL de YAMINA TARBAI – (Inauguració 08/07/23)

A partir de fotografies contemporànies, i fent-ne una lectura actual, la segona acció estarà realitzada Yamina Tarbai.

Basant-se en els vincles i la confiança mútua, l’artista estableix un diàleg amb persones del territori, aquelles treballadores del tèxtil que, el 1860, varen decidir migrar des de la perifèria de les ciutats per tal d’establir una colònia nova, aixecant-la des del no-res, i donant forma al Cal Rosal que es pot conèixer avui dia. Les seves aspiracions, metes i objectius, així com les decepcions, vincles i il·lusions que han marcat les seves vides a Cal Rosal són el que Tarbai intenta captar amb el seu objectiu. En aquest diàleg entre la imatge d’arxiu i la contemporània s’hi deixen veure les trajectòries que els veïns i veïnes de Cal Rosal han deixat en la colònia i aquelles traces vitals que Cal Rosal els ha procurat. Més enllà del silenci dels telers. Perquè varen decidir quedar-se en una colònia que es moria, després del tancament de la fàbrica o com donar veu a un espai que, en un determinat moment, va quedar-se mut, son algunes de les qüestions que l’artista pretén desvetllar a través del seu objectiu. Com ella mateixa diu, la fotografia esdevé, així, “una excusa meravellosa per establir aquest vincle” amb persones que li han “obert les portes i deixat entrar en la seva intimitat” i per explicar quin és el paisatge humà i com es transforma després del tancament.

Tot va començar amb la façana

Aquest edifici, abandonat fa dècades i en mal estat, és objecte de guixades, una situació que degrada la imatge del nucli. El novembre de 2022, veïns, veïnes i entitats del poble es van trobar per netejar i repintar les façanes en mal estat.

L’objectiu de l’acció era la de fer una rentada de cara a tot l’entorn, ja que en els mesos anteriors s’havien incrementat les pintades no artístiques i els actes de vandalisme. L’acció també buscava “reivindicar” la complexitat de Cal Rosal, cridar l’atenció sobre la precarietat en què es troba aquest espai, alçant la veu per tal que l’administració es faci càrrec de la vàlua d’aquests edificis històrics.

El conflicte rau en el fet que una part del nucli, que engloba les principals edificacions de l’antiga colònia tèxtil, depèn de l’Ajuntament de Berga, però la titularitat dels edificis es troba encara en qüestió. Això fa que, des dels anys noranta, quan es va tancar la fàbrica, no s’hagi dut a terme cap mena de manteniment.
L’acció de neteja va comptar amb la participació dels veïns, així com de Konvent i l’Associació Cultural i Esportiva de Cal Rosal (ACE). La crida, doncs, va arribar a tothom: gent gran, famílies i joves varen unir-se per bandejar la fàbrica i el seu entorn, sanejant també el jardí de l’església i eliminant les guixades d’altres edificis de la zona, com el teatre, traient-ne la runa i brossa acumulades.

CONTEXT ACTUAL

Al Berguedà hi ha una concentració única de colònies tèxtils, fins a 14 colònies que es començaren a construir durant la segona meitat del segle XIX, totes a tocar del riu Llobregat. Totes comparteixen certs trets, però es caracteritzen per allò que les singularitza i fa que cadascuna d’elles s’alci com un indret patrimonial digne de conservació i cura.

Aquests edificis, però, han caigut en desús i en l’oblit, a causa dels moviments migratoris que gentrifiquen la ciutat i buiden el camp i dels pocs recursos destinats per part de l’administració a la conservació d’aquests nuclis. En l’actualitat, l’atracció del turisme rural, l’interès creixent pel medi ambient i l’atractiu natural de la regió fan que certs indrets, com l’antiga via del tren, i certes dinàmiques, com les noves maneres de relatar i mostrar el món rural, engegades per Konvent i les associacions i entitats de Cal Rosal, s’erigeixin en una nova oportunitat per Cal Rosal i per la comarca del Berguedà.

El projecte comunitari iniciat per Konvent i recolzat per l’Associació de veïns i veïnes busca ser el revulsiu d’aquest gir, emprenent un projecte identitàri basat en la història i memòria pròpies, per tal de reivindicar, des de la imatge, una determinada visió de la ruralitat i de la vida a la comarca.

CONTEXT HISTÒRIC

Cal Rosal té un paper tan important com menystingut en la història industrial del país. Fou la primera fàbrica de riu que s’instal·là a l’Alt Llobregat, sota el règim de Colònia tèxtil, l’any 1858. Aquest conjunt urbanístic és fruit de diferents etapes constructives, que van des del nucli més antic de la fàbrica fins als anys seixanta del segle XX, ja que va anar creixent en alçada i llargària gràcies a l’arquitectura industrial, que permetia afegir-hi pisos, i sempre paral·lela al Llobregat.

Abans d’esdevenir una gran colònia tèxtil, Cal Rosal ja era un lloc de pas, com ho prova el camí ral que unia Berga amb Vic creuant el Llobregat en aquest punt i els ponts que successivament s’hi han anat construint, com el Pont d’Orniu.

Més endavant, l’any 1858, els germans Rosal, nascuts a Mataró, però fills d’empresaris tèxtils berguedans, van comprar uns terrenys a la vora del Llobregat per construir-hi una fàbrica, la maquinària de la qual seria moguda per la força de l’aigua, i que es convertiria en la primera colònia tèxtil de Catalunya. La Fàbrica Vella va iniciar la seva activitat cap a l’any 1860, amb màquines de filar i cardes; poc després va incorporar telers. A finals del segle XIX ja era la indústria tèxtil més important de Berga.

Ja en el segle XX es construïren les oficines i els acabats, amb secció de blanqueig, tint, aprest, confecció, plegat i empaquetat. A mitjans d’aquest segle la fàbrica de Cal Rosal va arribar a tenir 1.200 treballadors, repartits en tres torns, que feien anar uns 25.000 fusos, uns 500 telers i les corresponents màquines complementàries de tot el procés tèxtil.

Els Rosal participaren activament a la política estatal i comarcal, militant al partit conservador a principis del segle XX, en plena època de caciquisme i torn de partits. Homes de gran visió de negocis, varen instal·lar a principis del segle XX, a Graugés, terme municipal d’Avià, una colònia agrícola i ramadera.

La colònia es va anar equipant amb un cinema-teatre, nous cafès i noves botigues de queviures, així com carnisseries, merceries, forns, sabateries, un sastre, barberia i perruqueria, i així va esdevenir un veritable poble amb un teixit cultural i popular que articula la seva (i nostra) història a partir de festes, trobades, tradicions i actes religiosos.

Però aquest creixement exponencial es va aturar a les dècades del 1970 i 1980, a causa de la crisi que va afectar l’activitat tèxtil, que va provocar la supressió de la línia de tren i va acabar desembocant en el tancament de la fàbrica l’any 1992. A partir d’aquell moment l’activitat comercial de Cal Rosal es va orientar prioritàriament als clients de pas de la carretera que unia Barcelona amb Berga, i que travessava la població.

Actualment, Cal Rosal és molt més que el conjunt de cases situades al peu de l’estació d’Olvan: és un nucli important de població que conserva la seva personalitat, festes i activitat social, essent un pol d’atracció cultural, turisme verd i activitat comercial.

FINANÇAMENT

Es preveu un doble finançament, públic i privat.

Actualment, el projecte s’ha iniciat amb la subvenció privada de Konvent, i els Ajuntaments de Berga, Avià i Olvan, així com aportacions de persones i empreses relacionades amb el poble.

Cal Rosal explica com ha evolucionat amb grans imatges a la façana de la fàbrica – Món Arrels

Cal Rosal fa una acció per recuperar l’esperit de la colònia a través d’imatges antigues – Regió 7