El Konvent és un antic convent de monges de finals del segle XIX reconvertit en un centre artístic pluridisciplinar. Entre les seves parets s’hi mostra allò que no es troba ni en museus ni galeries. És un espai per l’art, però a diferència d’altres, també és una manera de fer i entendre la cultura arrelada al palimpsest del lloc. La seva funció principal és la mediació cultural a través de la creació i difusió artística. Cerca naturalitat sense haver de renunciar a l’expressivitat conjuminant diferents sensibilitats, a la vegada que s’allunya de les formes institucionalitzades de l’exhibició de l’obra artística. A més, però no menys important, es treballa per dignificar l’entorn, un paisatge únic mutant, on el contingut i el continent tot sovint no encaixen. Així, les runes modernes de la industrialització han reeixit en un espai cultural i d’interpretació d’allò propi, en el nostre cas, de les colònies industrials del Llobregat. Amb la crisi industrial del tèxtil moltes fàbriques de la zona van tancar i molts d’aquells espais productius van quedar en desús, buits. Als inicis del projecte, remuntant-nos a l’any 1992, la idea motor ja perseguia treure Cal Rosal de la letargia social fent ressorgir de nou l’activitat d’aquests espais moribunds a través de la pràctica artística.
D’altra banda, l’essència del projecte és la llibertat, fet que implica renunciar a molts dels requisits de la gran majoria d’organismes oficials. Això inclou, també, el suport econòmic institucional. El Konvent, s’autogestiona, té les seves forces centrípetes i centrífugues, una idiosincràsia particular que s’ha convertit en un model de referència. Tanmateix, hem col·laborat i col·laborem amb molts col·lectius. De fet, aquesta manera de treballar és un dels pilars fundacionals del Konvent, que ha donat molt bons resultats. Amb els anys s’ha aconseguit una àmplia xarxa de contactes que es retroalimenta i creix tant a nivell local com internacional.
El Konvent treballa a escala glocal i en una dimensió multidisciplinar. Això vol dir que a part de programar amb una agenda continuada d’events artístics sense fronteres, divulguem les nostres propostes culturals en l’entorn més proper. Aquest tarannà inclou les tasques de manteniment de l’edifici i la dignificació del lloc, la recuperació de la nostra memòria històrica relocalitzant propostes innovadores fora dels escenaris culturals amb més anomenada i, la necessitat serena de plantejar-nos on som i què fem, que es tradueix en propostes de caràcter més activista i de debat. Es tracta, en última instància, d’un revulsiu cultural que pensem que és necessari.
Cal remarcar que en cap moment ens hem plantejat ser l’alternativa de res, ha estat totalment a l’inversa: el lloc ens va triar a nosaltres. I resulta que aquest lloc, l’antic convent de monges, està ubicat a la Catalunya Central, en l’eix del riu Llobregat, representatiu a la seva vegada, d’un dels models Industrials més dinàmics no fa pas gaire. Inserits en aquest context, ens agrada poder reformular les geometries territorials, de tornar a fer de les suposades perifèries, centre. De fet, la nostra escala d’acció és principalment local però amb la mirada oberta al món. No creiem que es tracti tant de la dialèctica urbana-rural, dins-fora, com del tipus de proposta que ens interessa. Així, col·laborem i programem propostes de qualsevol part del món que pensem que poden tenir certa incidència en el nostre entorn. En altres paraules, podríem dir que seguim tenint els peus a terra però el cap ple de pardals que sobrevolen el llindar de la creativitat.
No disposem de requisits pre-establerts ni limitadors pel què fa a la producció artística. Som resilients. Oferim el que tenim: un espai singular que disposa d’instal·lacions per a tot tipus d’activitat, sigui individual o col·lectiva, així com uns espais comuns per facilitar l’intercanvi i la interacció social. A canvi, cerquem propostes que aportin una mirada renovada al món de la creació cultural. Estem oberts a aquells projectes que enriqueixin el discurs artístic, el facin trontollar, el deconstrueixin o aportin autenticitat. Ens agraden les idees inacabades, la frescor davant d‘allò inimaginable i la complicitat irreverent amb l’espectador. No obstant, som molt sensibles a tota proposta que vulgui treballar amb l’entorn i el territori més proper, comú i quotidià.