Kontrast 2022 – Dissabte 16 d’abril 2022 –

Programa complet en aquest enllaç

La Companyia My!Laika, havent renunciat -o posposat- la comprensió del món, decideix tornar a allò incomprensible per crear el seu propi univers fantasmagòric. El circ serveix com a mitjà artístic que exposa els resultats sense pretensions, explotant la realitat immediata i espontània que sorgeix de situacions escèniques arriscades i/o improvisades.

L’obra específica DOMOI és una antologia, un “best of”, creat a partir del repertori My!Laika de Popcorn Machine, Dekalè, Laerte i el nou espectacle de la companyia, Winter.

Els protagonistes d’aquest espectacle rebutgen la narració lineal, cercant la inspiració en els llocs on creen, cada localització subministra a l’exposició material estètic-conceptual. El seu collage tridimensional invoca imatges que es fonen amb sons, persones llunyanes, llocs, temes estranys en un remolí d’acrobàcies físiques i musicals.

“L’objectiu del joc ja no és el teatre, tampoc el circ, sinó la retina, la percepció. Els contrast sobtats del blanc i el negre, la imbricació de l’univers físic i el mental.

La percepció, sempre subjectiva, dels fets i les visions són elements de les meves operacions. El seu paper ja no és submergir l’observador en una evasió de suor, sinó estimular-lo, i l’ull amb ell”.

Rialles i calfreds per al públic i els artistes que es reuneixen per viure el caos d’emocions de My!Laika en un espectacle circense absurd: Kunst-Cirque.

Sidecirque.com   Foto: Laura Cardona

Rouge Nord ens submergeix en un fresc cinematogràfic entre Quentin Tarantino i Wim Wenders. Les tècniques circenses d’alt risc es fan amb un encantador univers mecànic.
Una sensació de confusió oferta als transeünts.
El so d’un motor apareix i obre la porta a l’acció.
Es produeix una escena inesperada.
Un moment de suspensió.
No, això no és un accident sinó l’obertura d’un somni metàl·lic.
El públic és llavors testimoni del muntatge del cable en directe.
Del nostre ballet mecànic.

La línia és tensa, l’equilibrista respira.

Un cantant acrobàtic
Un equilibrista perdut
Un camió grua en decadència
Un Mercedes de 1978
Una cabina telefònica trasbalsada
Un concert en directe
45 minuts d’intoxicació
“La mecànica és una poesia, la música un llenguatge.
El cable és un somni, l’espai públic un pilar d’expressió.

Cirquepardi.com/rouge-nord

Una dona sola, una mà que saluda, un telèfon… i un home absent. Se n’ha anat? És mort? En qualsevol cas, ja no hi és.
Invocant alhora la manyaga, el teatre d’objectes, una escena de culte del cinema de Hollywood i una mare que no para de parlar, Georgina Vila Bruch aborda la falta d’un ésser estimat, el buit que deixa la seva absència i, amb Atònita , se suma a la història dels pallassos intimistes. Amb una suau bogeria i una gran dosi de fantasia, Georgina Vila-Bruch aborda la manca de l’altre. A partir d´una experiència personal, fa una història comuna.

Atonitacie.com

Revolucions musicals passades doblement pel turmix i el murter amb els ulls pintats de colorins i també fúxia.
Deadwood vénen de França i el seu espectacle en viu és com una màquina de triturar blat o dispensar quitrà.

Deadwood, l’electro blues en solitari, després duo, després trio, ara quartet francès, ha aconseguit un estatus llegendari a l’escenari del Festival Europeu del Metro amb les seves frenètiques actuacions i el so demoníac. Travessen els límits del gènere metàl·lic, des del psicogaratge fins a les profunditats dels pantans del pantà. Les seves expressives i flexibles veus són la picada d’ullet perfecta a la seva fosca espessor waitsiana. Els sintetitzadors, les guitarres i els ritmes hipnòtics generen un so cru i visceral com mai abans no s’havia sentit.