Xerrada a càrrec de Toni Navarro y Alejandra López.

El ciberfeminisme dels anys noranta va implementar estratègies crítiques, polítiques i estètiques centrades en el mitjà digital que, lluny de limitar-se a l’activisme en xarxa, van tenir implicacions de més abast al qüestionar les estructures jeràrquiques de poder i les restriccions identitàries que Internet semblava desafiar amb les seves promeses de descentralització i anonimat.

No obstant això, les esperances posades en el seu potencial alliberador van resultar ser excessivament ingènues. Autores com Judy Wajcman han denunciat la seva legitimació de l’ordre existent a l’obviar la necessitat de programes de canvi social i polític, i el col·lectiu Laboria Cuboniks assenyala encertadament que el ciberespai -dominat per les xarxes socials- s’ha convertit en un teatre de prostració davant la identitat. Tot i les crítiques, s’està produint un retorn dels discursos i pràctiques ciberfeministes tant en l’àmbit teòric com en l’artístic. Caldria preguntar llavors: ¿quins elements d’aquest activisme poden ser resignificats per avui?