FREE no és una mostra d’art

Divendres 13 de setembre 2024

fof

Foto: Ortigueira 2010 León Gallardo (Pakse)

FREE

FREE no és una mostra d’art tradicional, sinó una immersió a la cultura RAVE mitjançant una col·lecció d’experiències i relats humans d’artistes que, a través de les seves càmeres, han capturat escenes íntimes de comunitats lligades a la cultura RAVE. Aquestes, des dels marges de la societat, desafien el sistema dominant amb una existència sovint marcada per la dissidència i fonamentada en la llibertat i el respecte. No busquen ser activistes: ho són pel simple fet d’existir. Coexisteixen amb la societat neoliberal des dels marges: a l’extraradi, en edificis abandonats, cases okupades, boscos i deserts. Allà, al ritme del bombo, desafien un sistema que consideren fallit.

FREE, /friː/, pren el seu nom de l’anglès i significa «LLIURE». L’exposició no es titula amb un substantiu perquè la intenció no és assenyalar un concepte abstracte com la llibertat, sinó destacar un adjectiu: lliure. Aquest adjectiu descriu un subjecte, un ésser vivent. En aquest cas, el raver o la mateixa RAVE, actua com un cos col·lectiu format per cossos individuals que vibren i creen realitats alternatives. Un cos lliure, sense lligams a un lloc a una creença, que des de la seva llibertat es converteix en una forma de resistència i autoexpressió en un món que tendeix cap al consumisme i la uniformitat.

FREE convida els visitants a un recorregut immersiu dividit en cinc zones temàtiques: EL VIATGE, EL TRÀNSIT, PARKINEO, FREE PARTY i EL TÚNEL. A través de més de 150 fotografies de fotògrafs com León Gallardo, Marcos Núñez Cid, Molly Macindoe, Nora Horcas, Seana Gavin i Teresa Vilar; quatre peces de videoart del col·lectiu Messier 87 i dues grans instal·lacions del duet format per Carlos Bueno Abad i Melibea V. Dulaurans i l’artista Marta Lofi. L’exposició mostra la vibrant història de les free parties a Europa en un recorregut de 30 anys , des del 1994 fins al 2024. D’aquesta manera FREE reconfigura l’espai de ball com un lloc de resistència i construcció col·lectiva: la free party es revela no només com un acte individualista o hedonista, sinó com un acte heroic, un acte de fe i, en molts casos, un acte d’amor, construït sobre la generositat dels seus participants davant de la creixent repressió i comercialització de l’escena.

Foto: Agosto 2018 – Marcos Nuñes – Tresojosrojos

 

​Aquesta és precisament la connexió entre Konvent i les free parties. Konvent opera des dels marges, en un entorn rural allunyat de la ciutat, i reinterpreta un espai abandonat: un convent de monges i l’antiga fàbrica tèxtil de Cal Rosal del segle XIX. Tots dos ocupen i treballen des d’una posició marginal, tant a nivell geogràfic com humà: així com a les free parties emergeixen DJs que no troben espai als escenaris convencionals, Konvent dóna veu a artistes que no tenen cabuda en altres circuits artístics. Tots dos representen diferents formes de contracultura, destacant la seva independència de les institucions i la seva aposta per l’autogestió, que en tots dos casos es duu a terme col·lectivament, un concepte intrínsec a les free parties.

FREE no cerca exhibir peces artístiques tradicionals: aquesta exposició està composta de vida. El material presentat és un mitjà per transmetre experiències, esdeveniments i moviments humans, una travessa a través de microrelats que es revelen dins del context més ampli de l’exposició. Així, l’exposició està formada per més de 150 fotografies i 4 peces de videoart creades pel col·lectiu Messier 87, a través de les quals recorrerem part de la península ibèrica i d’altres zones d’Europa, des de les primeres fotografies fetes el 1994 fins al present 2024, oferint un testimoni col·lectiu de 30 anys de free parties. A més, trobarem 2 instal·lacions de gran format: La torreta: Amor i hores extra, realitzada pels artistes Carlos Bueno Abad i Melibea V. Dulaurans; i Nucli, realitzada per l’artista Marta Lofi.

Tot i el valor d’aquest moviment cultural, continua sent objecte d’una estigmatització, criminalització i marginació injusta.

Foto: Multisound Halloween – Zaragoza 2023 – Nora Horcas

 

A FREE replantegem l’espai de ball, transcendint-ne la concepció com un àmbit merament individualista i hedonista, per considerar-lo com un locus de construcció narrativa col·lectiva i de resistència comuna.

La rave en si mateixa és una manifestació que, a través de la festa, crea espais temporals no capitalistes que desafien les convencions establertes, la resistència basada en la llibertat creativa i en la recerca d’alternatives a les normes imposades.

Foto: Tomahawk party, France 1999 – Seana Gavin

 

Als seus participants se’ls anomena «pirates», i aquesta etiqueta revela molt sobre la seva actitud. El terme pirata prové del grec peirates, derivat del verb peiran, que significa intentar, experimentar, arriscar-se o aventurar-se. Aquestes festes naveguen per les esquerdes del sistema a través de pactes, diàlegs, acords, negociacions i col·laboracions, en un exercici d’autogestió i autoorganització, perquè “The only good system is a sound system”.

Per això, les free parties segueixen sent un refugi per a valors com la llibertat, la diversitat, l’autenticitat i l’autoexpressió, en contrast amb un món cada cop més dominat pel consumisme, la uniformitat i l’alienació social. En aquest sentit, una free party es pot considerar un acte heroic, un acte de fe i, en molts casos, un acte d’amor, construït sobre la generositat dels participants.

Foto: Guadalajara 2020 – Teresa Vilar

És essencial que la contracultura de les free parties continuï adaptant-se i evolucionant, mantenint el seu esperit de resistència i creativitat en un entorn en canvi constant. Això és especialment important en un context de creixent repressió policial, restriccions legals i una comercialització que amenaça de fagocitar la pròpia escena.

L’exposició ens convida a un recorregut completament immersiu dividit en cinc zones destacades:

  1. EL VIATGE
  2. EL TRÀNSIT
  3. PARKINEO
  4. FREE PARTY
  5. EL TÚNEL

BIOGRAFIES ARTISTES

Lleó Gallardo (Pakse)

Madrid, 1985

Artista eclèctic, dissenyador gràfic, dibuixant i desenvolupador web.

Format en diversos estudis superiors, arts plàstiques i disseny gràfic.

Obra personal basada i influenciada per estils de vida alternatius i/o contraculturals, desenvolupant una tasca documental com a fotògraf dins de moviments urbans com el Graffiti, Hip Hop, Punk, Squat, Electrònica i festes o esdeveniments subversius.

Part del col·lectiu Eskombros (Madrid), un dels creadors i responsable de la part gràfica de Kunda Records.

Creador del fanzine FRAKTURA, amb intenció de trencar prejudicis respecte l’escena freeparty, dins del pensament àcrata assembleari, frontalment en contra de tot allò que sonés a chunda chunda.

 

Marcos Núñez Cid (Tresojos-rojos)

Palència, 1986

Els seus primers acostaments i estudis sobre l’imatge van ser a la Universitat de Salamanca a través de la publicitat. Més tard va cursar estudis en fotografia artística a Osca, on aprofundeix dins el món de la fotografia analògica, a la qual segueix vinculat, allunyant-se completament de la fotografia digital i de la seva velocitat i immediatesa.

Alterna una fotografia més íntima de les relacions personals amb una altra dels seus viatges, la festa i el seu entorn transfeminista.

Actualment resideix a Barcelona, ​​on treballa al seu laboratori fotogràfic amb processos fotogràfics del S.XIX, tècniques que aprèn a Eslovènia de la mà de Borut Peterlin.

 

Marta Lofi

Reus, 1991

Estudia a la Universitat de Belles Arts de Barcelona l´especialitat d´escultura. La pràctica artística és un desfasament entre l’escultura i la producció tèxtil des d’una perspectiva escenogràfica. També combina la imatge gràfica amb la tècnica de la serigrafia.

Ha realitzat treballs relacionats amb l’escenografia i la construcció d’una imatge festiva i popular, incloent-hi diverses exposicions col·lectives a Espanya, Galeria Untitled, Mutu Barcelona, ​​Artesania Catalunya o Barcelona Llum, entre d’altres.

Actualment cavalca entre un espai de creació a Barcelona anomenat La Roda Taller i un nou espai de treball a una fàbrica del Berguedà.

 

Melibea V.Dulaurans / Carlos Bueno Abad

Cadaqués, 1983 / Madrid, 1989

Amants de les pistes de ball i apassionats de la creació artística.

La combinació de Carlos i Melibea neix del plaer que els genera els moments de creació conjunta i de les ganes d’aportar alguna cosa amb la capacitat d’intervenir a l’espai i replantejar com ens hi relacionem.

 

Messier 87

Granada, 2020

Un local dassaig pot ser un forat negre. Un astre hipermassiu que consumeix les nostres aspiracions i les nostres pors. Anys d’insistència que no són ni tan sols en un nom, en una composició o enregistrament. El col·lectiu Messier 87 és el reducte tardà i simptomàtic decantat d’oblidats projectes d’ableton dels que van perdre la seva ànima al dance floor.

 

Molly Macindoe

Qatar, 1979

El 1986 Molly es va mudar amb la seva família a Anglaterra. Allí cursa estudis d’art i descobreix simultàniament les dues passions: les free parties i la fotografia.

Des del 1997 ha participat i documentat l’escena underground.

El 2005 va completar la seva llicenciatura en arts fotogràfiques a la Universitat de Westminster.

Va començar la seva carrera com a fotògrafa documental culminant amb la publicació del seu estudi fotogràfic Out of order, on documenta deu anys de l’escena rave clandestina, free parties i teknival al Regne Unit i Europa.

Macindoe és membre fundador de Random Artists, un col·lectiu format per persones creatives amb idees afins de l’escena rave underground, que han organitzat molts esdeveniments d’art autònom temporal d’accés obert a llocs ocupats a tot el Regne Unit.

 

Nora Horcas

Sabadell (Barcelona), 2003

Artista multidisciplinar. La seva trajectòria inclou la fotografia artística, documental i experimental, tant en format analògic com digital. Nora va començar a interessar-se per la fotografia als 14 anys, i als 16 es va introduir a l’escena Free Party. Al principi sempre portava la seva càmera per costum però, al llarg de la seva carrera artística, ha adoptat una postura política cada cop més forta, reflectida en tots els seus projectes i fotografies. És en aquest punt quan comença a considerar la fotografia com una eina per crear un fitxer propi del moviment Free Party.

Nora creu fermament que el seu art ha de ser crític i sense deixar de banda allò estètic. Per ella és fonamental generar material artístic sobre el context en què viu. Us apassiona la idea de mostrar, a través de la fotografia, ideals, experiències, sensacions i lluites.

 

Seana Gavin

Londres

Artista establerta a Londres, treballa a l’àmbit de la fotografia i el collage.

Gavin s’ha fet coneguda pel seu treball fotogràfic, documentant el seu temps involucrat en el moviment rave de free parties durant la dècada de 1990. Durant aquest temps va passar llargs períodes de temps viatjant amb els seus amics a caravanes amb els sistemes de so a tot Europa, amb col·lectius com Tribu Espiral, Hekate, Desert Storm i Bedlam. D’una manera molt natural va documentar els entorns i amics que la van envoltar durant aquest temps, sense tenir mai la intenció que les fotografies fossin vistes per un públic més ampli.

La primera vegada que es va exhibir aquest material va ser el 2019 a la seva mostra individual Spiral Baby a galeriapcp, París.

 

Teresa Vilar

València, 1999

Jove artista valenciana on abasta el seu camp de treball principalment de la fotografia, l’instal·lació i l’escultura, sovint combinats entre si.

Graduada en Belles Arts i en Conservació i Restauració de Béns Culturals per la

Universitat Politècnica de València, Teresa ha enfocat el seu treball a la fotografia de carrer, sent aquesta la seua especialitat. Les seves obres aborden temes com l’espiritualitat o la cerca de la identitat. Algunes de les seves sèries fotogràfiques se centren a posar en relleu espais no convencionals que ella mateixa freqüenta, com ara raves o cases abandonades. En el context de les raves, descriu l’espai a través de la presència, mitjançant retrats; fora, ho fa per mitjà de l’absència, fotografiant el rastre de vides passades.

 

 

 

 

 

Fotos: MOLLY MACINDOE