Kontrast 2022 – Moviments de circ i música –
Diumenge 24
JUR, darrere d’aquest estrany nom s’amaga una dona alta, prima, poderosa i una veu profunda, que vibra com una polifonia tel·lúrica, un ram de cards. L’univers s’imposa en la seva singularitat irreal barrejant llenguatges i històries. No surts il·lès d’un concert de JUR, és un viatge a un món inexplorat.
Aquí, la veu profunda i ardent de l’artista amb accent català irradia en cançons enganxoses que naveguen entre l’elegància folk de Leonard Cohen, els cracks de Lhasa, la malenconia una mica destartalada d’Arno i el groove de Portishead. . A les fronteres del pop i el rock, es dibuixen els contorns d’una sangría de sabor intens, fosc i ple de frescor. A l’escenari, l’energia ho guanya tot: no surts il·lès d’un concert de JUR. És un viatge a un món únic i entranyable on la música té un impuls vital.
Piti Peta Hofen – Los Putos Makinas
L’espectacle té com a base la poesia extrema. Un estil propi d’escriptura i dramatúrgia on la noció d’improvisació i de representació es barregen en una dimensió de caos creatiu.
Stek – Intrepidus
Laerte – My!Laika
Mentre els vaixells amb els seus carregaments d’homes i coses desafien el mar, els miratges, les tempestes i les balenes agiten les nits d’alguns personatges en un port. Mentre esperen per salpar, somnis i malsons com arpons travessen els seus pensaments, que es converteixen en salts, gestes, jocs perillosos per enganyar al temps.
Laerte ret homenatge al mar, a les seves majestuoses onades que decideixen quins destins alterar.”
Tot i que les disciplines basades en les tècniques acrobàtiques nodreixen constantment l’univers creatiu de My!Laika, als espectacles de la companyia també apareixen artefactes, imatges i alteracions visuals capaces de comprometre l’equilibri físic o mental. La màgia, l’exposició d’objectes, les accions, els suggeriments, així com els fets estranys o inèdits també s’inclouen a Laerte per generar atmosferes narratives que juguen amb els límits de la percepció de l’observador.
My!Laika explora els principis fundadors del circ i el seu peculiar caràcter de desafiament, impulsat per la íntima necessitat de menysprear les expectatives del públic evitant complaure’l amb els estereotips de les arts de la pista. La sorpresa generada és una porta d’entrada per captar l’atenció i posar en escena una narració teatral no lineal. Això es desenvolupa a través de provocacions visuals o auditives que desafien els límits i, com en la filosofia més clàssica del circ, es burlen del que és habitual, del que és ordinari, aconseguint de vegades anar més enllà.