Enredar-nos és una gran alegria: hi ha res millor que fer-nos d’esperó per treure plegats suc de les pedres? Encara que els vells repatanis sempre tinguin a la punta de la llengua allò d'”abans tot era millor”, la veritat és que no ens falta ebullició, i si bé hi ha racons i colles en guaret, segur que, a tocar, d’altres atien un volcà per treure’n escudella i carn d’olla. Si pareu les orelles, en trobareu per triar i remenar.

Llobregat amunt, als afores de Berga, l’antic convent del recinte fabril de Cal Rosal s’ha convertit en un centre d’art internacional amb res d’envejar als d’arreu del món. El Konvent és una gran família-terratrèmol amb dos epicentres: en Pep Espelt i l’Eduard Finestres. Aquest parell de revolucionaris hedonistes han agafat el toro per les banyes i, a pols i amb totes les complicitats d’un projecte cooperatiu, han recuperat un edifici que queia i l’han omplert d’art. Tenen una residència d’artistes permanent, de totes les disciplines i corrents i cada mes inauguren una exposició col·lectiva que ocupa tres plantes senceres del Konvent. A la d’aquest maig, Espai de llocs, una reflexió sobre l’abandó i la vida, la destrucció i la construcció, hi han participat Sara Lorite, Latrini Studio, Blanca Viñas, Júlia Clay, Geppe Monrós, Stefan Baumann i Tomeu Coll, entre d’altres. També programen concerts, festivals i performances. Amb la bandera de l’entusiasme, l’acollida i la conxorxa, ara mateix el Konvent és un referent, un revulsiu i un irradiador ineludible en el món de l’art a Catalunya. A més a més, amb la intenció de tenir una pota urbana per dinamitzar socialment, culturalment i gastronòmicament el centre de Berga, han obert el restaurant Corpus —per llepar-se’n els dits!— i per si no n’hi hagués prou, acaben d’engegar Victòria a Gironella, un espai dedicat a difondre la cultura del vi. Si doneu un cop d’ull a la seva web, veureu com les gasten, tot i que el millor és treure-hi el nas d’improvís i enamorar-vos amb el que hi trobeu.

En un pis diàfan d’un bloc alt del carrer Pallars, al Poblenou de Barcelona, fa cinc anys que bull l’olla dels nyamnyam. L’Ariadna i l’Iñaki, una parella a cavall de l’escena i els fogons, van engegar un projecte d’investigació “per promoure la creativitat, la cultura i l’intercanvi de coneixement tot compartint estratègies que generin diàleg”. Fan servir “eines artístiques per dissenyar accions col·lectives que creïn relacions horitzontals on tothom estigui al mateix nivell”. Exploren les “connexions entre diverses formes d’art i menjar com a elements vehiculars per estimular les relacions i el contacte social entre la gent”. Han obert el seu espai per treballar amb artistes com ara Matteo Guidi, el Conde de Torrefiel, Txalo Toloza, Jerónimo Hagerman, Sociedad Doctor Alonso o Anna Pahissa. No són cap aparador: són un generador, un laboratori, un embolica que fa fort. Juxtaposen i fan d’esca: a la seva web podreu veure què s’hi cou i fer-vos a la idea de l’ambient que es genera en els seus aquelarres artístic-gastronòmics. Com que també són molt bons cuiners, sempre provant coses noves —la febre dels ferments els va com a anell al dit per fer casar el seu activisme sociocultural amb el pa nostre de cada dia—, fan menjar i el distribueixen envasat al buit per qui vulgui, de molt bona qualitat i a preus populars.

Que ho sàpiga tothom: ara i aquí tenim el Konvent i nyamnyam, dos pols allunyats i potents que pensen l’art i la cultura des de la investigació constant i l’experiència vital més íntima, ficant-s’hi fins al coll, parant unes taules grans on hi cap tothom, on s’hi gesta l’alegria de trobar-se i fer-ne de grosses plegats. Aprofitem-ho. Aprofitem-nos.