Inauguració 21 agost 2020 –
TRIBUS
TRIBUS – Lucía Herrero
“Tribus” és un treball d’anàlisi social, un retrat cru de la societat occidental.
Grups de famílies i amics instal·lats a la vora d’el mar proveïts de tot el necessari per passar un dia sota el sol. L’escena es repetia com una successió d’elements constants: para-sols, tovalloles, neveres, pales, pilotes, nens i matalassos. Tot això harmoniosament disposa l’espai, es va presentar com un poema costumista que revelava, amb humor i tendresa, la profunditat de la societat.
Vaig retratar a aquests grups de platja inspirant-me en els antics retrats d’antropòleg a on les tribus es mostraven orgullosos al costat dels seus estris i vestimentes tradicionals. El cel i el mar actuen a manera de fons de paper pintat i la sorra de la platja sembla escampada pel terra de l’estudi fotogràfic. La il·luminació, barreja de llum natural i artificial, afegit a la teatralitat espontània, donen un toc de fantasia a una imatge documental. una escena formada per persones reals seu entorn natural.
Aquesta sèrie parla de la condició humana en un moment de pacífica vacances, el seu orgull de ser-hi, la seva honestedat i la seva vulnerabilitat.
Aquest retrat de “Tragicomèdia espanyola” pretén tenir diferents interpretacions. D’una banda, parla de la classe mitjana occidental que pateix una crisi d’identitat. Aquestes imatges ens fan preguntar-nos què canvia i què roman finalment. D’altra banda, desafia el concepte de
bellesa d’avui.
Les imatges van ser preses al llarg de la costa espanyola i gent desconeguda va ser convençuda per participar in situ. Deu minuts de creativitat instantània queden dissolts deixant com a únic testimoni un retrat de grup, una pintura poètica, una al·legoria humana.
Desenvolupament en fotografia el que anomeno “Antropologia Fantàstica”. Retrat en un estil entre documental i teatral persones o situacions amb elements fantàstics i dramàtics. Sempre gent real, no actors. Es tracta d’un foto-esdeveniment en el qual els subjectes s’interpreten a si mateixos.
Altres projectes d’Antropologia Fantàstica són: Espècies, L’Home-Reno, Equació, Tributa a La Bata, Home, Sweet Home: behind the closed doors of Quarantine (Llar, Dolça Llar: Després de les portes tancades de la quarantena).
Lucía Herrero va estudiar Arquitectura, Fotografia i Teatre Físic.
L’educació en aquestes tres branques de l’art i les seves experiències viatjant pel món han donat forma a Lucía com l’artista que és ara.
El seu treball fotogràfic ha guanyat premis internacionals i el seu estil a la fotografia documental / artística ha interessat a curadors i editors de tot el món. Les imatges de Lucía s’exhibeixen internacionalment en museus, galeries i festivals de fotografia.
En els últims anys ha desenvolupat una aproximació a la fotografia documental anomenada per ella Antropologia Fantàstica. És una barreja entre ciències socials i intervenció artística. Ella retrata persones i cultures amb elements dramàtics i fantàstics.
A cada un dels seus assajos hi ha una anàlisi social però també una investigació i reflexió sobre l’expressió visual i els diferents enfocaments conceptuals per construir històries.
El seu treball ha estat exposat al museu Kiyosato d’arts fotogràfiques i al Museu d’Art Fotogràfic de Tòquio (Japó), Rencontres d’Arles (França), galeria Tagomago (Barcelona), Somerset House (Londres), Central Exhibition Hall Menege ( Sant Petersburg), White Box gallery (Kuala Lumpur), Fundació Mpfre (Madrid), Festival Fotolegendo (Roma), Hot Shoe gallery (Londres), Splashlight Studios (NY), Encontros dóna imagem (Portugal), Kaunas Photo Festival (Lituània) , SIPF- International Photo Festival (Singapur) entre d’altres.
La seva última sèrie, “Reindeer-man”, acaba de guanyar el Gran Premi a Kuala Lumpur International Portraits Photoawards 2018.
Alguns dels seus projectes són “Tribes”, “Species”, “Equation”, “PORC no GRAPHIC”, “Reindeer-Man” I “Homenatge a bata”.
