Dissabte 23
17h Vu – Sacékripa
20h Cabeza de pescado – La Chinche Negra
21.30h Laerte – My!Laika
23h Fusion Crew meets Konvent! // Djs Bassphilia & Sebastian Dali
Programa complet en aquest enllaç
Vu – Sacekripa
A la cruïlla entre el teatre d’objectes, el circ en miniatura i la pallassada involuntària, l’espectacle en solitari per al manipulador d’objectes quotidians, “Vu” presenta un personatge meticulós, delicat, de pèl castany i excessivament ordenat.
A diferència de l’hiperactiu, s’ocupa de coses de vegades irrisòries i insignificants, però sempre indispensables per a ell, i això de la manera més conscienciosa i sincera. Hi és, tranquil, molt tranquil, molt molt tranquil, però la història es desvia i això és el que ens interessa. La veritat cruel, el voyeurisme fora de lloc!
Aquest espectacle silenciós tracta de les petites obsessions de la vida quotidiana, aquelles petites obsessions que de vegades es tornen malaltisses i que, per ser massa meticuloses, acaben “rebentant l’olla”.
Cabeza de pescado – La Chinche Negra
Un mite pagà: dona-home, animal.
Un ésser que emergeix com a producte del residu virtual, de l’excés i del límit d’una societat autòmat. Lophius és el nom que encarna el personatge.
Humanoide ‘cabeza de pescado’ es presenta en escena, a partir d’una conversa amb la seva mare, qui l’anima en la seva decisió final: sacrificar-se per complaure el paladar de el públic.
Aquesta performance és l’auto-cocció de la cara del personatge, que amb això busca criticar la comoditat del pensament estètic narcisista. Es serveix de el teatre físic i el circ com a llenguatge, tenint punts forts d’absurd humor negre.
La matèria primera d’aquesta peça és un peix real: Lophius piscatorius, localment conegut com Rap; i s’acompanya amb cava i formatge madur de proximitat local.
Site specific, Performance i Happening són les primeres eines per portar a escena l’espectacle que, sumat a recursos teatrals i circenses, es conjuga un llenguatge híbrid, poc habitat i potser desconegut i incòmode.
Un ésser que emergeix com a producte del residu virtual, de l’excés i del límit d’una societat autòmat. Lophius és el nom que encarna el personatge.
Humanoide ‘cabeza de pescado’ es presenta en escena, a partir d’una conversa amb la seva mare, qui l’anima en la seva decisió final: sacrificar-se per complaure el paladar de el públic.
Aquesta performance és l’auto-cocció de la cara del personatge, que amb això busca criticar la comoditat del pensament estètic narcisista. Es serveix de el teatre físic i el circ com a llenguatge, tenint punts forts d’absurd humor negre.
La matèria primera d’aquesta peça és un peix real: Lophius piscatorius, localment conegut com Rap; i s’acompanya amb cava i formatge madur de proximitat local.
Site specific, Performance i Happening són les primeres eines per portar a escena l’espectacle que, sumat a recursos teatrals i circenses, es conjuga un llenguatge híbrid, poc habitat i potser desconegut i incòmode.
Laerte – My!Laika
Mentre els vaixells amb els seus carregaments d’homes i coses desafien el mar, els miratges, les tempestes i les balenes agiten les nits d’alguns personatges en un port. Mentre esperen per salpar, somnis i malsons com arpons travessen els seus pensaments, que es converteixen en salts, gestes, jocs perillosos per enganyar al temps.
Laerte ret homenatge al mar, a les seves majestuoses onades que decideixen quins destins alterar.”
Tot i que les disciplines basades en les tècniques acrobàtiques nodreixen constantment l’univers creatiu de My!Laika, als espectacles de la companyia també apareixen artefactes, imatges i alteracions visuals capaces de comprometre l’equilibri físic o mental. La màgia, l’exposició d’objectes, les accions, els suggeriments, així com els fets estranys o inèdits també s’inclouen a Laerte per generar atmosferes narratives que juguen amb els límits de la percepció de l’observador.
My!Laika explora els principis fundadors del circ i el seu peculiar caràcter de desafiament, impulsat per la íntima necessitat de menysprear les expectatives del públic evitant complaure’l amb els estereotips de les arts de la pista. La sorpresa generada és una porta d’entrada per captar l’atenció i posar en escena una narració teatral no lineal. Això es desenvolupa a través de provocacions visuals o auditives que desafien els límits i, com en la filosofia més clàssica del circ, es burlen del que és habitual, del que és ordinari, aconseguint de vegades anar més enllà.
