EL NACIONAL – Irene Solà

Vaig anar fins al Konvent de Berga, centre d’art multidisciplinari, ubicat al convent de monges de finals del segle XIX de la Colònia Tèxtil de Cal Rosal, el dissabte 27 d’abril. Hi vaig anar amb l’excusa del Gandula Fest, festival que celebrava els 10 anys de trajectòria del segell Gandula que porten el duo Za!. I hi vaig anar també per enfilar-me escales amunt amb la certesa fosca i les ganes punxegudes de veure l’exposició La passió segons Pepe Sales. L’exposició, que hi té lloc des del 13 d’abril fins al 16 de juny, és una retrospectiva de més de cent obres de l’artista, músic i poeta, Pepe Sales, bastida per Joan Sales, germà de Pepe Sales, Martí Sales, el seu nebot i Lulú Martorell, amiga i interlocutora. Però La passió segons Pepe Sales també és un llibre. Una reedició d’aquell Sense re, sense remeiampliada, amb una extensa mostra d’obra pictòrica i un pròleg de Martorell, i publicat per LaBreu.

Com escriu Nando Cruz per a El Periódico, aquell dissabte, era fàcil detectar els que entraven al Konvent per primera vegada. Per la cara d’astorament. Jo era una d’aquestes. El Konvent és espai creatiu, un laboratori experimental autogestionat on es desenvolupen i hi conviuen projectes i artistes diversos que treballen en comunitat, en un espai cor-robador lluny del mercat de l’art i de les institucions, però estretament arrelat a la cultura i al territori.

Les sales àmplies i lluminoses, el jardí i la gent amable que hi viu i hi treballa, ens van rebre a cop de vermut i arrossada. Els concerts van començar amb el sol al mig del cel i es van allargar fins entrada la nit. Ajaguts al jardí vam escoltar Isasa i Negro, i després ens vam moure entre la Sala de Baix i la Capella per sentir Los Sara Fontán, Vicky Macarte, Blood Quartet, els mateixos Za!, amb pastís d’aniversari inclòs, Sosun-dance, Seward o Ikram Bouloum, entre molts d’altres.

I mentre tot això tenia lloc, Pepe Sales, figura mítica, alhora que maleïda i oblidada del panorama artístic i cultural català, ens esperava a les sales de dalt. Jo la recordo, la primera vegada que un bon amic, en un pis de Tetuan, poc temps després d’haver començat la universitat, em va parlar de Sales. Va posar-me’n una cançó darrere l’altra mentre fumava i entonava les seves cançons. “I un ou calent per cada cuixa”, cantava, “sóc jo, Senyor, Sant Cristo de les Farmàcies”.  I encara avui no entenc com pot ser que ningú me n’hagués parlat abans.

Per això el dissabte 27 em vaig endinsar a les sales amples i a les petites, repletes de quadres, d’autoretrats, de parets guixades, foradades i pelades, de fotografies. Els cossos d’homes, de dones, de Crists, les imatges de Barcelona, les cares dels Bocanegra, els dos ulls com llances de Pepe Sales, et miraven, et buscaven i et seguien d’una habitació a l’altra. Eufòrics, culpables, misteriosos, pietosos, col·locats, martiritzats, a punt i oberts. Pintats amb ràbia i amb llibertat, amb sang i amb brutícia, amb tots els estigmes i tota l’elegància, amb tota la ironia i tot el patiment que poden donar de si una creativitat desbordant, les drogues, la presó, l’homosexualitat enmig dels anys 70, la precarietat, la sida, els hospitals, els bons amics, els cementiris, Nova York, Mallorca, Vallclara…

Però deixeu-me acabar aquesta crònica citant paraules de Lulú Martorell: “La passió segons Pepe Sales convoca tota l’energia creativa que va desplegar en vida i la mostra per primera vegada en visió de conjunt, compacta com una unitat d’incògnites. És una obra sense acadèmia ni mercaders, dispersa i per descobrir, repartida entre els amics, sovint malvenuda i de materials xungos que atrapa els sentits i les idees. Fràgil i valenta, irreverent o no, només esperava un jardí com el Konvent per florir, el lloc ideal per reinterpretar-la, apropiar-se’n i establir noves relacions entre quadres i cançons, idees i motius, cartes i films, amb concerts, cine, festa, ping-pong, amics i connexions precioses i inimaginables que sense aquesta conxorxa no serien possibles”. No veig manera millor de resumir la meva visita al Konvent que aquestes línies. Per molts anys! A tots. A Gandula, al reconeixement de l’obra de Sales, i a un espai d’art com el Konvent.