– Octubre i novembre 2024 –
Dissabte 21 setembre – SIN MIEDO A LOS CABLES – 19h
Documental + Fanzine + Taula Rodona
Col·lectiu SOT A TERRA
El col·lectiu Sot A Terra presenta el documental “Sin Miedo A Los Cables” que recull diferents experiències de dones i identitats femenines dins de la free party. Parla de música, d’iniciar-se a la rave, de relacions de gènere, de ball, de violència, de drogues, de tot allò que ens travessa al nostre pas per la festa.
Sot A Terra és un col·lectiu feminista autogestionat que treballa des d’una perspectiva de gènere per transformar els espais festius mitjançant la creació de referents i la visibilització de les relacions de poder que hi operen. El nom fa referència a la subcultura rave o free-party, on s’ubica principalment, ia la invisibilització que han patit les dones i altres identitats dissidents tant dins de la cultura en general com de les diferents subcultures. Aquest col·lectiu desenvolupa diferents activitats com la investigació sobre les violències i relacions de poder que es donen en aquests espais, la formació sobre lleure autogestionat, consum i ús de substàncies des d’una perspectiva de gènere, de reducció de riscos i gestió de plaers, o la documentació mitjançant projectes com el seu fanzine o el seu documental ‘Sin Por als Cables’.
https://www.instagram.com/sot.a.terra/
Dissabte 19 octubre – FREEPARTYDOCUMENTAL – 20h
L’acte comptarà amb la presència del director del documental Alessandro Ugo
Ambientat en diferents països europeus, F(r)ee és un llargmetratge documental que explora el desenvolupament de la música tekno des de les seves primeres etapes fins als nostres dies. Cobrint un viatge de tres dècades, F(r)ee mostra com aquest gènere va esclatar a la consciència col·lectiva, arribant a persones de totes les edats, raça i classe social, convertint-se en un dels exemples duradors de contracultura. Gràcies a les meves connexions, vaig aconseguir reunir algunes de les revelacions més íntimes d’aquells DJ i productors que van iniciar aquest moviment underground encara desconegut. En combinar imatges originals gravades a les primeres festes rave amb entrevistes d’alta qualitat, la pel·lícula aprofundeix en les idees bàsiques darrere del concepte de festa lliure, la seva evolució al llarg dels anys i el canvi que la va portar a clubs i festivals. Un recorregut entre Free Tekno i Fee Tekno.—
Dissabte 26 octubre – Presentació llibre FREE PARTY IS NOT A CRIME de Quique Gandia Soriano – 20h
Quique és tant dissenyador com raver. La barreja d‟aquestes dues identitats ha decantat definitivament la balança. De fet li agrada pensar que, de vegades, el seu estil és per al disseny allò que la free party és per a la cultura festiva.
La seva pràctica s’entrellaça amb una ferma vocació cap a l’activisme social i l’exploració crítica dels estàndards estètics i metodològics. Gràcies als seus Estudis Interdisciplinaris en Disseny i Comunicació, el seu enfocament s’ha desplegat en un ventall que inclou teoria, investigació i pràctica, integrant una pluralitat de disciplines que van des de la comunicació visual fins a l’etnografia elemental. El treball intenta evidenciar com el disseny pot ser un agent de transformació social.
Ha desenvolupat projectes com “FREE PARTY IS NOT A CRIME”, una narrativa col·lectiva sobre el moviment free party, o “Corpus Christi”, una investigació sobre com, a través de col·leccionar un objecte sagrat com l’òstia consagrada, es pot crear coneixement. Enfocaments més pedagògics es manifesten a “Monoposte – Pedagogia de la Reapropiació”, on mostra el seu compromís amb la pràctica comunitària. El seu camp d’interès, que abasta temes com la col·lectivitat o les cures, reflecteix la seva visió holística del disseny com a procés inclusiu i reflexiu, fonamentat en la interseccionalitat i la responsabilitat social.
En la formació acadèmica, Quique s’ha especialitzat en diverses àrees del disseny, amb títols d’Elisava Facultat de Disseny i Enginyeria de Barcelona, la Universitat Politècnica de València (UPV), i la Universitat Oberta de Catalunya, institucions que n’han forjat la perspectiva i la seva habilitat per integrar el disseny com a eina per a la co-creació i l’especulació orientada al canvi social.
Dissabte 26 octubre – Mostra de FREE RESIDÈNCIA d’Alba Purga – 23h
Mostra de FREE RESIDÈNCIA d’ALBA PURGA @undercompulsion.
Sets complet en viu amb sintetitzadors analògics, digitals i FM de elektron.
Escena hard progressiva amb alguns colors psicodèlics i industrials. Sistema de so ajolotek i col·lectiu cajanegra.
TRAVEL TO THE EAST – DIGITAL SET de UNDER COMPULSION (soundcloud.com)
Dijous 7 novembre – FREE PARTY A FOLK HISTORY – 20h
Dirigida per Aaron Trinde – Col·labora Festival IN-EDIT
L’acte comptarà amb la presència del director
Crònica exhaustiva del moviment Free Party que muntava raves gratuïtes a l’aire lliure per tot Anglaterra des de finals dels 80 fins a mitjans dels 90. La “unió de tribus” de tràvelers, punks, hippies i àcrates va desafiar la policia i les lleis de propietat de la terra fins al punt que el govern va legislar específicament contra aquell estil de vida nòmada. Als antics ravers de col·lectius com DiY, Spiral Tribe, Sugarlump, Bedlam o Circus Warp encara els brillen els ulls explicant les festeses i les tàctiques de guerrilla d’aquella mobilització juvenil i anticapitalista de l’era pre internet.
Dissabte 23 novembre – FREE (Closing Party)
Què és FREE ?
Foto: Ortigueira 2010 León Gallardo (Pakse)
FREE
FREE no és una mostra d’art tradicional, sinó una immersió a la cultura RAVE mitjançant una col·lecció d’experiències i relats humans d’artistes que, a través de les seves càmeres, han capturat escenes íntimes de comunitats lligades a la cultura RAVE. Aquestes, des dels marges de la societat, desafien el sistema dominant amb una existència sovint marcada per la dissidència i fonamentada en la llibertat i el respecte. No busquen ser activistes: ho són pel simple fet d’existir. Coexisteixen amb la societat neoliberal des dels marges: a l’extraradi, en edificis abandonats, cases okupades, boscos i deserts. Allà, al ritme del bombo, desafien un sistema que consideren fallit.
FREE, /friː/, pren el seu nom de l’anglès i significa «LLIURE». L’exposició no es titula amb un substantiu perquè la intenció no és assenyalar un concepte abstracte com la llibertat, sinó destacar un adjectiu: lliure. Aquest adjectiu descriu un subjecte, un ésser vivent. En aquest cas, el raver o la mateixa RAVE, actua com un cos col·lectiu format per cossos individuals que vibren i creen realitats alternatives. Un cos lliure, sense lligams a un lloc a una creença, que des de la seva llibertat es converteix en una forma de resistència i autoexpressió en un món que tendeix cap al consumisme i la uniformitat.
FREE convida els visitants a un recorregut immersiu dividit en cinc zones temàtiques: EL VIATGE, EL TRÀNSIT, PARKINEO, FREE PARTY i EL TÚNEL. A través de més de 150 fotografies de fotògrafs com León Gallardo, Marcos Núñez Cid, Molly Macindoe, Nora Horcas, Seana Gavin i Teresa Vilar; quatre peces de videoart del col·lectiu Messier 87 i dues grans instal·lacions del duet format per Carlos Bueno Abad i Melibea V. Dulaurans i l’artista Marta Lofi. L’exposició mostra la vibrant història de les free parties a Europa en un recorregut de 30 anys , des del 1994 fins al 2024. D’aquesta manera FREE reconfigura l’espai de ball com un lloc de resistència i construcció col·lectiva: la free party es revela no només com un acte individualista o hedonista, sinó com un acte heroic, un acte de fe i, en molts casos, un acte d’amor, construït sobre la generositat dels seus participants davant de la creixent repressió i comercialització de l’escena.
Foto: Agosto 2018 – Marcos Nuñes – Tresojosrojos
Aquesta és precisament la connexió entre Konvent i les free parties. Konvent opera des dels marges, en un entorn rural allunyat de la ciutat, i reinterpreta un espai abandonat: un convent de monges i l’antiga fàbrica tèxtil de Cal Rosal del segle XIX. Tots dos ocupen i treballen des d’una posició marginal, tant a nivell geogràfic com humà: així com a les free parties emergeixen DJs que no troben espai als escenaris convencionals, Konvent dóna veu a artistes que no tenen cabuda en altres circuits artístics. Tots dos representen diferents formes de contracultura, destacant la seva independència de les institucions i la seva aposta per l’autogestió, que en tots dos casos es duu a terme col·lectivament, un concepte intrínsec a les free parties.
FREE no cerca exhibir peces artístiques tradicionals: aquesta exposició està composta de vida. El material presentat és un mitjà per transmetre experiències, esdeveniments i moviments humans, una travessa a través de microrelats que es revelen dins del context més ampli de l’exposició. Així, l’exposició està formada per més de 150 fotografies i 4 peces de videoart creades pel col·lectiu Messier 87, a través de les quals recorrerem part de la península ibèrica i d’altres zones d’Europa, des de les primeres fotografies fetes el 1994 fins al present 2024, oferint un testimoni col·lectiu de 30 anys de free parties. A més, trobarem 2 instal·lacions de gran format: La torreta: Amor i hores extra, realitzada pels artistes Carlos Bueno Abad i Melibea V. Dulaurans; i Nucli, realitzada per l’artista Marta Lofi.
Tot i el valor d’aquest moviment cultural, continua sent objecte d’una estigmatització, criminalització i marginació injusta.
Foto: Multisound Halloween – Zaragoza 2023 – Nora Horcas
A FREE replantegem l’espai de ball, transcendint-ne la concepció com un àmbit merament individualista i hedonista, per considerar-lo com un locus de construcció narrativa col·lectiva i de resistència comuna.
La rave en si mateixa és una manifestació que, a través de la festa, crea espais temporals no capitalistes que desafien les convencions establertes, la resistència basada en la llibertat creativa i en la recerca d’alternatives a les normes imposades.
Foto: Tomahawk party, France 1999 – Seana Gavin
Als seus participants se’ls anomena «pirates», i aquesta etiqueta revela molt sobre la seva actitud. El terme pirata prové del grec peirates, derivat del verb peiran, que significa intentar, experimentar, arriscar-se o aventurar-se. Aquestes festes naveguen per les esquerdes del sistema a través de pactes, diàlegs, acords, negociacions i col·laboracions, en un exercici d’autogestió i autoorganització, perquè “The only good system is a sound system”.
Per això, les free parties segueixen sent un refugi per a valors com la llibertat, la diversitat, l’autenticitat i l’autoexpressió, en contrast amb un món cada cop més dominat pel consumisme, la uniformitat i l’alienació social. En aquest sentit, una free party es pot considerar un acte heroic, un acte de fe i, en molts casos, un acte d’amor, construït sobre la generositat dels participants.
Foto: Guadalajara 2020 – Teresa Vilar
És essencial que la contracultura de les free parties continuï adaptant-se i evolucionant, mantenint el seu esperit de resistència i creativitat en un entorn en canvi constant. Això és especialment important en un context de creixent repressió policial, restriccions legals i una comercialització que amenaça de fagocitar la pròpia escena.
L’exposició ens convida a un recorregut completament immersiu dividit en cinc zones destacades:
- EL VIATGE
- EL TRÀNSIT
- PARKINEO
- FREE PARTY
- EL TÚNEL
BIOGRAFIES ARTISTES
Lleó Gallardo (Pakse)
Madrid, 1985
Artista eclèctic, dissenyador gràfic, dibuixant i desenvolupador web.
Format en diversos estudis superiors, arts plàstiques i disseny gràfic.
Obra personal basada i influenciada per estils de vida alternatius i/o contraculturals, desenvolupant una tasca documental com a fotògraf dins de moviments urbans com el Graffiti, Hip Hop, Punk, Squat, Electrònica i festes o esdeveniments subversius.
Part del col·lectiu Eskombros (Madrid), un dels creadors i responsable de la part gràfica de Kunda Records.
Creador del fanzine FRAKTURA, amb intenció de trencar prejudicis respecte l’escena freeparty, dins del pensament àcrata assembleari, frontalment en contra de tot allò que sonés a chunda chunda.
Marcos Núñez Cid (Tresojos-rojos)
Palència, 1986
Els seus primers acostaments i estudis sobre l’imatge van ser a la Universitat de Salamanca a través de la publicitat. Més tard va cursar estudis en fotografia artística a Osca, on aprofundeix dins el món de la fotografia analògica, a la qual segueix vinculat, allunyant-se completament de la fotografia digital i de la seva velocitat i immediatesa.
Alterna una fotografia més íntima de les relacions personals amb una altra dels seus viatges, la festa i el seu entorn transfeminista.
Actualment resideix a Barcelona, on treballa al seu laboratori fotogràfic amb processos fotogràfics del S.XIX, tècniques que aprèn a Eslovènia de la mà de Borut Peterlin.
Marta Lofi
Reus, 1991
Estudia a la Universitat de Belles Arts de Barcelona l´especialitat d´escultura. La pràctica artística és un desfasament entre l’escultura i la producció tèxtil des d’una perspectiva escenogràfica. També combina la imatge gràfica amb la tècnica de la serigrafia.
Ha realitzat treballs relacionats amb l’escenografia i la construcció d’una imatge festiva i popular, incloent-hi diverses exposicions col·lectives a Espanya, Galeria Untitled, Mutu Barcelona, Artesania Catalunya o Barcelona Llum, entre d’altres.
Actualment cavalca entre un espai de creació a Barcelona anomenat La Roda Taller i un nou espai de treball a una fàbrica del Berguedà.
Melibea V.Dulaurans / Carlos Bueno Abad
Cadaqués, 1983 / Madrid, 1989
Amants de les pistes de ball i apassionats de la creació artística.
La combinació de Carlos i Melibea neix del plaer que els genera els moments de creació conjunta i de les ganes d’aportar alguna cosa amb la capacitat d’intervenir a l’espai i replantejar com ens hi relacionem.
Messier 87
Granada, 2020
Un local dassaig pot ser un forat negre. Un astre hipermassiu que consumeix les nostres aspiracions i les nostres pors. Anys d’insistència que no són ni tan sols en un nom, en una composició o enregistrament. El col·lectiu Messier 87 és el reducte tardà i simptomàtic decantat d’oblidats projectes d’ableton dels que van perdre la seva ànima al dance floor.
Molly Macindoe
Qatar, 1979
El 1986 Molly es va mudar amb la seva família a Anglaterra. Allí cursa estudis d’art i descobreix simultàniament les dues passions: les free parties i la fotografia.
Des del 1997 ha participat i documentat l’escena underground.
El 2005 va completar la seva llicenciatura en arts fotogràfiques a la Universitat de Westminster.
Va començar la seva carrera com a fotògrafa documental culminant amb la publicació del seu estudi fotogràfic Out of order, on documenta deu anys de l’escena rave clandestina, free parties i teknival al Regne Unit i Europa.
Macindoe és membre fundador de Random Artists, un col·lectiu format per persones creatives amb idees afins de l’escena rave underground, que han organitzat molts esdeveniments d’art autònom temporal d’accés obert a llocs ocupats a tot el Regne Unit.
Nora Horcas
Sabadell (Barcelona), 2003
Artista multidisciplinar. La seva trajectòria inclou la fotografia artística, documental i experimental, tant en format analògic com digital. Nora va començar a interessar-se per la fotografia als 14 anys, i als 16 es va introduir a l’escena Free Party. Al principi sempre portava la seva càmera per costum però, al llarg de la seva carrera artística, ha adoptat una postura política cada cop més forta, reflectida en tots els seus projectes i fotografies. És en aquest punt quan comença a considerar la fotografia com una eina per crear un fitxer propi del moviment Free Party.
Nora creu fermament que el seu art ha de ser crític i sense deixar de banda allò estètic. Per ella és fonamental generar material artístic sobre el context en què viu. Us apassiona la idea de mostrar, a través de la fotografia, ideals, experiències, sensacions i lluites.
Seana Gavin
Londres
Artista establerta a Londres, treballa a l’àmbit de la fotografia i el collage.
Gavin s’ha fet coneguda pel seu treball fotogràfic, documentant el seu temps involucrat en el moviment rave de free parties durant la dècada de 1990. Durant aquest temps va passar llargs períodes de temps viatjant amb els seus amics a caravanes amb els sistemes de so a tot Europa, amb col·lectius com Tribu Espiral, Hekate, Desert Storm i Bedlam. D’una manera molt natural va documentar els entorns i amics que la van envoltar durant aquest temps, sense tenir mai la intenció que les fotografies fossin vistes per un públic més ampli.
La primera vegada que es va exhibir aquest material va ser el 2019 a la seva mostra individual Spiral Baby a galeriapcp, París.
Teresa Vilar
València, 1999
Jove artista valenciana on abasta el seu camp de treball principalment de la fotografia, l’instal·lació i l’escultura, sovint combinats entre si.
Graduada en Belles Arts i en Conservació i Restauració de Béns Culturals per la
Universitat Politècnica de València, Teresa ha enfocat el seu treball a la fotografia de carrer, sent aquesta la seua especialitat. Les seves obres aborden temes com l’espiritualitat o la cerca de la identitat. Algunes de les seves sèries fotogràfiques se centren a posar en relleu espais no convencionals que ella mateixa freqüenta, com ara raves o cases abandonades. En el context de les raves, descriu l’espai a través de la presència, mitjançant retrats; fora, ho fa per mitjà de l’absència, fotografiant el rastre de vides passades.